(País Valencià)
Part de les serralades Bètiques, que s’estén des de Martos (Jaén) fins al cap de la Nau (Marina Alta). Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat.
Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern (formacions al nord d’Alcoi–Bèrnia; costa de la Safor i del Marquesat) i intern (faixa fins a Monòver–Alacant; litoral de la Marina).
(Palma de Mallorca, 22 juliol 1750 – 13 març 1823)
Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou cronista general de Mallorca.
Publicà nombroses obres de circumstàncies en vers, sermons i poesies religioses, tot en castellà. Deixà inèdita una Historia del reino de Mallorca.
Poble (1.309 m alt), situat en un costat que domina la confluència de la ribera de Balaguer i la Tet, a la sortida de la vall de Balaguer.
L’església parroquial romànica és dedicada a Santa Maria (o a la Trinitat). Esmentat ja el 957.
(Foix, Occitània, 1861 – Prada, Conflent, 1942)
Filòsof. Deixeble de Charles Renouvier, fou professor al col·legi de Perpinyà i tingué com a alumnes moltes de les personalitats rosselloneses del seu temps.
Acabà la Critique de la doctrine de Kant començada per Renouvier i publicà La nouvelle monadologie, Aglaophamos, Kalliklés, Contes pour les métaphysiciens, La religion de l’Harmonie, La logique de l’amour, Les noergies créatrices, De la Nature des Êtres, La fin du sage, Charles Renouvier, sa doctrine et sa vie, i la novel·la d’idees L’initiateur.
Veure> Sant Salvador dels Prats (antiga església).
Antoni Prats (València, segle XVII – Albaida, Vall d’Albaida, 1706) Eclesiàstic. Fou canonge de València. Publicà sermons i oracions fúnebres.
Berenguer de Prats * Veure> Berenguer Desprats (cavaller català del segle XIV).
Felicià Prats (València, segle XVI – segle XVII) Llatinista. Fou mestre a Terol i més tard a la Universitat de València. És autor del tractat Institutiones grammaticae linguae latinae (València, 1620).
Francesc Prats (Illes Balears, segle XV) Poeta i eclesiàstic. Juntament amb Bartomeu Caldentey fundà a Palma de Mallorca (vers 1480) una escola de humanistes i lul·lians que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). A la impremta de Miramar publicà Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist (1487).
Francesc Prats (Illes Balears, segle XVI – 1614) Escriptor i menoret. Versificà en llengua catalana. Figurà entre els concurrents al certamen poètic de 1602 en honor de Ramon Llull.
Joan Prats (Marratxí, Mallorca, segle XVIII) Metge. Entre les seves obres destaca una topografia mèdica del seu poble natal.
Samuel Prats (Benicolet, Vall d’Albaida, 1883 – País Valencià, segle XX) Musicòleg. Deixeble de Gregori Suñol, es dedicà a la restauració de la música gregoriana. És autor de composicions religioses i d’un tractat de cant gregorià molt editat.
Llogaret (1.326 m alt), situat a la dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d’Encamp, a mig camí de Meritxell a Canillo, centrat per l’església.
(Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Petita vall, entre les dues parròquies, que neix sota el calm Ramonet i aflueix a la Valira, per l’esquerra.
És drenada pel riu de Pratprimer.
Forma errònia del nom de l’escriptor català Josep Melcior Prat i Solà (1781-1855).
Zona d’aiguamolls, situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, on es continua amb l’albufera d’Albalat dels Ànecs.
