(Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental)
Veure> el Pla del Remei (caseria).
(Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental)
Veure> el Pla del Remei (caseria).
Veure> castell de Santa Oliva (antic castell i actual santuari).
Antic castell enrunat. Anteriorment havia pertangut als Vilaragut.
La base d’aquest castell és una estació prehistòrica.
(València, 1578 – segle XVII)
Escriptor en castellà. Jurista. Ha estat identificat per alguns crítics com el dramaturg conegut pel pseudònim de Ricard de Túria.
(Ciutadella, Menorca, 1793 – 1868)
Organista i compositor. Fou mestre de capella i organista de la seu ciutadellenca.
Escriví nombroses obres religioses, entre les quals destaca una Missa pastoral. És autor d’una sèrie d’Aires populars.
(País Valencià, segle XV – vers 1492)
Pintor. Col·laborà amb Jacomart. Autor d’innombrables retaules, va dominar en la pintura valenciana del 1460 al 1480.
D’un gran sentit decoratiu, el ritme de les seves escenes és pobre, amb la presència d’un cert arcaisme. La seva pintura d’inspiració popular significa un retrocés respecte als corrents flamencs que envaïren la Península al segle XV i que ja apuntaven en l’art de Jacomart.
La seva obra mestra és el retaule de sant Martí per al convent de les agustines de Sogorb; també són importants el retaule de Catí (contractat per Jacomart, però executat per ell), el de Santa Úrsula que, firmat el 1468, fou pintat per a l’església de Cubells i avui al Museu d’Art de Catalunya, i el del convent d’agustins de Rubielos de Mora.
Potser fou el pare de:
(Catalunya, segle XIV – València, 1407)
Cavaller. Amb senyoria a Reixac, prop de Montcada.
El 1407, residint a València, Felip de Boïl mogué brega contra ell i el seu amic Joan de Pertusa. En venjança, Berenguer atacà dies després, també a la ciutat de Valencià, el governador Ramon Boïl, germà de Felip. Amb quatre homes a cavall, el matà a llançades i fugí. La justícia restablí els fets.
El rei Martí I l’Humà, decidit a fer un escarment, féu escapçar Reixac i Pertusa i llevar el puny a Felip de Boïl.
(País Valencià, segle XIII)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València. Féu serveis diplomàtics representant Alfons II el Franc.
Quan aquest era infant i lloctinent dels regnes, substituint Pere II el Gran, que es trobava a Sicília, fou tramès a Londres per entrevistar-se amb el rei Eduard I d’Anglaterra, de cara a assegurar-se de la seva activitat davant el conflicte contra els Anjou i França (1282).
Llogaret (320 m alt), al sud-est del municipi, situat en un serrat que domina la vall del Tec davant Ceret.
(Alcúdia, Mallorca, 15 juliol 1801 – 9 octubre 1882)
(o Reynés) Metge i escriptor. Publicà diverses obres professionals, especialment sobre les febres d’Alcúdia.
Publicà també les novel·les històriques La perla de Alcúdia (1854), sobre el setge d’aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d’Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI (1862) i Destrucción de Pollentia (1863).