Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Rodríguez de Cepeda y Garrido, Antonio

(Cartagena, Múrcia, 21 abril 1814 – València, 2 abril 1895)

Jurista. Llicenciat en dret (1839), fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846; degà de la facultat de dret (1871-94) i del Col·legi d’Advocats (1859, 1868 i 1870).

Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País (1877-83) i la representà en el senat. Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del Conservatori de València.

Publicà Elementos de derecho natural (1887-88).

Rodríguez de Arias y Álvarez, José

(Palma de Mallorca, 26 setembre 1761 – Cadis, Andalusia, 26 gener 1852)

Marí de guerra. El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà.

Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada.

Rodríguez i Bronchu, Salvador

(Godella, Horta, 28 novembre 1913 – 27 novembre 1999)

Pintor. Signà amb el segon cognom. Format a Godella, on fou deixeble de Joan Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1951).

Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’estat espanyol i dels EUA i ha obtingut diversos premis.

Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme.

Rodríguez i Bernabeu, Emili

(Alacant, 1 juny 1940 – )

Metge cardiòleg i poeta. Figura en l’antologia Poetes universitaris valencians (1962).

Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi (1964), La platja (1968; Premio Valencia de Literatura 1965), La ciutat de la platja (1972; Premio Ausias March 1971) i La catacumba (1974).

És autor d’una antologia de poetes joves alacantins.

Rodríguez i Benedicto, Gabriel

(València, 9 desembre 1829 – Madrid, 20 desembre 1901)

Economista i polític. El 1848 es graduà d’enginyer de mines i fou professor de l’Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret. Fou diputat (1869) i senador (1871) per Puerto Rico i fou membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española.

Difongué les idees lliurecanvistes a través de la Sociedad Libre de Economía Política, de la qual fou fundador. Col·laborà el 1859 en la fundació de l’Asociación para la Reforma Arancelaria. Participà, com a sotssecretari d’Hisenda, en l’elaboració de la reforma aranzelària del 1869.

Entre les seves obres destaquen: Sobre el concepto de economía política (1885) i Lecciones de economía política (1887-88).

També fou musicògraf; fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema musical a la Institución de Libre Enseñanza.

Rodríguez i Albert, Rafael

(Alacant, 6 febrer 1902 – Madrid, 15 febrer 1979)

Compositor. Autor d’una àmplia producció d’inspiració neoclàssica i escriptura de gran correcció.

Les seves obres més destacades són Sonatina per a piano, Homenatge a Manuel de Falla, Don Quijote (1948), Quinteto (1956) i Sinfonía del Mediterráneo (1964).

Rodríguez, Felip

(Catalunya, 1759 – 1814)

Compositor. Era deixeble de l’organista Antoni Soler i Ramos.

Rodríguez, Concepció

(Palma de Mallorca, 14 octubre 1802 – París, França, 1857)

Actriu. Destacà com a intèrpret de primers papers de caràcter dramàtic.

Rodríguez, Alfons

(Segòvia, Castella, 25 juliol 1532 – Palma de Mallorca, 31 octubre 1617)

(o Alonso)  Escriptor místic jesuïta i sant. Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats (1568-70). Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al col·legi de Monti-sion de Palma de Mallorca, on fou porter fins a la mort.

Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo. Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico (1592-95) havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església de la Misericòrdia.

En publicà les principals Obras el seu biògraf Jaume Nonell (en tres volums; Barcelona 1885-87).

Fou beatificat el 1825 i canonitzat el 1888.

Rodrigues, Vicent

(País Valencià, segle XVII – València ?, segle XVIII)

Organista. Fou organista i arpista de la catedral de València (1713-61).

És autor de dues misses, d’un Laudate pueri a diverses veus i d’altres obres de tema religiós.