Veure> Rotglà (poble).
(Mazzara, Itàlia, 1318 – Itàlia, segle XIV)
Fill de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou. Morí jove.
(Xelva, Serrans, 1823 – Conca, Castella, 1907)
Polític i empresari. Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador. Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca.
Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia.
El seu fill fou Gil Roger y Vázquez.
(Oriola, Baix Segura, 1883 – Alacant, 1927)
Escriptor. És autor de la novel·la d’humor titulada El castillo de los congrios. Col·laborà amb Just Garcia i Soriano a l’estudi Orihuela durante la guerra de la Independencia. (1908).
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)
Llogaret, al sud de la vila, vora la ratlla de Castella.
Soprano de la Franja de Ponent, més coneguda per Elvira d’Hidalgo (1892-1980).
(Maó, Menorca, 30 maig 1802 – Portsmouth, EUA, 14 octubre 1838)
Marí. Estudià nàutica i idiomes a Maó. Des del 1818 féu diversos viatges a la mar Negra.
El 1826 ingressà en la marina de guerra nord-americana. Poc després s’establí a Norfolk (Virgínia) com a professor i examinador de l’escola de guàrdies marines.
Publicà obres didàctiques, com Elements of Spherical Trigonometry… (1829).
(València, 23 abril 1875 – 28 gener 1933)
Arquitecte. Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904.
Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el modernisme -llenguatge aleshores molt en ús a València-, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III. La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica.
Arribà a ésser un arquitecte de renom: una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional -després Nacional- de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments. Com a tal féu diverses restauracions.
(Maó, Menorca, 18 maig 1839 – Tolosa, Llenguadoc, 8 agost 1905)
Botànic. Fundador de la Societat Espanyola d’Història Natural, publicà nombrosos treballs en els “Annals” d’aquesta societat i en el “Butlletin” de la Societat Botànica de França.
S’especialitzà en l’estudi de les algues marines, i en féu un nombrós recull i n’identificà noves espècies.
És autor de Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca (1865-68), Catálogo de las plantas y árboles de adorno que se cultivan en Menorca (1874) i Flórula de Menorca (1905).
