Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Rosamont

(Quatretonda, Vall d’Albaida)

Despoblat. En resta la seva església.

Rosalmonte, marquesat de

(Nàpols, Itàlia, segle XV)

Títol concedit el 1445 a Albert Cao de Benós, militar que intervingué en la conquesta de Nàpols. Germà del baró de Lés.

Ros i Pardo, Samuel

(València, 9 abril 1904 – Madrid, 6 gener 1945)

Escriptor. Estudià filosofia i lletres. A Madrid col·laborà a “ABC”, “Blanco y Negro” i els setmanaris falangistes “Fe” i “Arriba”. Exiliat a Xile (1937), hi fundà el periòdic “Voz de España”, en defensa de la contrarevolució espanyola. Dirigí (1938-41) la revista “Vértice” i obtingué (1944) el premi nacional de literatura.

Com a narrador passà d’uns intents avantguardistes –El ventrilocuo y la muda (1930) i Los medios abrazos (1933)- a tendències més tradicionals –Los vivos y los muertos (1941) i Con el alma aparte (1945)-. Per al teatre escriví En Europa sobra un hombre, La felicidad empieza mañana i altres obres.

Ros i Hebrera, Carles

(València, 4 novembre 1703 – 6 abril 1773)

Escriptor i notari. Defensor de la llengua, apareix al segle XVIII com a impulsor del conreu del català de València i un clar precedent del segle XIX, època de renaixement literari.

De la seva producció cal destacar un Diccionario valenciano-castellano (1739). Entre altres obres didàctiques o purament literàries i miscel·lànies, sobresurten Coloquio en elogio de la noble y preclara arte de notaria (1745), Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752), Rondalla de rondalles (1768), Tractat d’adagis i refranys i pràctica per a escriure amb perfecció la llengua valenciana (1733) i Breve diccionario valenciano- castellano (1739).

Com a poeta deixà escrits tres volums de Poemes bilingües i una col·lecció de romanços.

Ros i Delpàs, Joan de

(Perpinyà, 1759 – ?, després 1820)

Cavaller de Sant Joan. Germà d’Agustí i de Josep. Serví com a militar el rei d’Espanya i es trobà a la campanya del Rosselló (1794) i d’Andalusia passà a Surinam (1798).

Fet presoner fou portat a la Martinica, d’on retornà a Espanya i participà en la campanya de Portugal, i fou fet presoner pels francesos a Burgos (1808); fou alliberat el 1814.

Ros i Delpàs, Agustí de

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1742 – després 1793)

Militar. Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit i germà de Josep i de Joan. Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein (1778). Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats.

Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon (1772), propietat de Pere Ponsich (un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París).

Ros, Maria

(Alacant, 16 maig 1891 – Burjassot, Horta, 14 setembre 1970)

Cantatriu. El seu nom veritable era Maria Assumpta Aguilar i Ros. Aconseguí èxits remarcables.

És retirà encara jove, en casar-se amb el tenor italià Giacomo Lauri-Volpi.

Ros, Antoni

(Perpinyà, segle XVII)

Jurisconsult. Pertanyent a la noble família perpinyanesa. Era oïdor de l’Audiència de Catalunya.

És autor de diversos escrits jurídics, un d’ells estampat a Barcelona el 1651 i dedicat al rei Felip IV.

Ròs * -Vall d’Aran-

(Viella, Vall d’Aran)

Veure> Arròs  (poble).

Roquissar

(Castell-Platja d’Aro, Baix Empordà)

Antic raval.