Veure> estany Gerber (estany d’origen glacial).
Sant Gerber, estany de *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sant Genís d’Oriola
(Sant Miquel de les Salines, Baix Segura)
Antic convent mercedari, prop de la costa, que depenia del convent d’Oriola i existia ja l’any 1419.
A l’església de Montserrat i d’Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls per tal de defensar el convent quan era atacat per pirates nord-africans.
Fou sempre una possessió i filial del monestir de la ciutat d’Oriola, i hi residien pocs religiosos.
Sant Genís de Fontanes, monestir de
(Sant Genís de Fontanes, Rosselló)
Famosa abadia benedictina. Va néixer abans de l’any 819 i era regida per l’abat Sentimir; fou destruïda vers el 980 per una invasió normanda o de pirates àrabs. L’església fou reedificada al final del segle X i consagrada el 1153, després d’algunes reformes i ampliacions.
El més important des del punt de vista artístic és el baix relleu del timpà de l’entrada, que fou encarregat per l’abat Guillem (segons consta a la seva inscripció l’any 24 del rei Robert, és a dir, entre l’octubre de 1019 i l’octubre del 1020).
Les dependències monàstiques són ara cases particulars. La vida monacal, dependent des del 1507 de Montserrat, deixà d’existir després de la Revolució francesa.
Sant Galdric
Barri residencial, sorgit a l’indret d’un antic raval obrer, al sud-est del nucli urbà, prop del límit amb el terme de Cabestany.
S’hi troba el centre de ceràmica de Sant Vicenç i el liceu Jean Lurçat.
Sant Gabriel -Alacant-
Barri obrer, al sud de la ciutat, vora la mar. La parròquia fou erigida el 1947.
Sant Fruitós de Mont-rodon *
Antic nom de l’església parroquial de Sant Fruitós de Brunyola.
Sant Francesc de València
Antic convent franciscà, situat prop de l’actual casa de la ciutat, al solar ocupat després per la plaça de Castelar.
Fou fundat el 1239 per frares que acompanyaren Jaume I a la conquesta de València, dirigits per fra Il·luminat, als quals el rei cedí uns terrenys prop del camí de Russafa i la porta de la Boatella. Fou un gran centre d’irradiació d’espiritualitat.
L’església fou renovada vers el 1360 segons el projecte de Berenguer de Codinacs, transformada al segle XVII i restaurada el 1814. El convent i el claustre també foren reedificats al segle XVIII. El 1805 els fou ocupat per força l’hort per transformar-lo en plaça pública. Des del 1835 el convent es convertí en caserna.
Fou demolit el 1891 i transformat en parc i plaça pública. El 1892 els franciscans retornaren a València i construïren un convent nou prop de l’església de Sant Llorenç, antiga parròquia de la ciutat fins aleshores.
Sant Francesc de ses Salines
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
(o Sant Francesc de Paula) Parròquia, on hi ha les antigues i importants salines i l’aeroport d’Eivissa. Ocupa la part més meridional de l’illa d’Eivissa.
Població dispersa, amb alguns petits nuclis de concentració. L’església resta gairebé aïllada, vora els estanys.
Sant Francesc de Mallorca
Convent franciscà. El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II de Mallorca i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca.
L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317. En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda. La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d’amplada, amb absis poligonal i les capelles laterals.
Un incendi a la fi del segle XVI fou causa de la renovació dels dos últims trams de la volta i de la construcció de la portada barroca, planejada per Pere Orrac el 1663 i executada per Francisco Herrera el 1690; és una obra d’un gran treball i mèrit, de barroc insular, amb records platerescs. En una capella de l’absis hi ha la tomba de Ramon Llull, obra de Francesc Sagrera (1487).
El claustre, construït entre el 1287 i el 1390, és una obra gòtica d’esveltes columnes però amb els calats gòtics dels arcs molt malmesos per la rude qualitat de la pedra; es troba entre l’església, l’oratori de la Germandat i dues ales del convent.
El convent de Sant Francesc tingué molta importància en la vida mallorquina dels segles XIII i XIV, profundament amarada de franciscanisme. Fou també un centre cultural, del qual resta encara l’antiga aula de gramàtica. La capella de Nostra Senyora dels Àngels o de la Germandat té al seu costat un petit claustre, que fou el dels novicis i que és una còpia reduïda del conventual.
Després de l’exclaustració del 1832 el convent serví de seu del govern militar, de caserna i de presó, fins que, molt malmès, fou retornat als franciscans (1906); aquests, però, li han donat nova vitalitat. Té adjunts una biblioteca i un petit museu.
Sant Francesc de Formentera
(o Sant Francesc Xavier) Poble (42 m alt) i cap de l’illa i del municipi.
Situat a l’oest de l’illa, al sud del port de la Savina. Centre turístic.
