Veure> el Molar (despoblat i serra).
(Illes Balears, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Autor d’un gran retaule del convent de franciscans de Palma de Mallorca i del retaule de Ramon Llull, entre d’altres. El seu estil és relacionat amb el del pintor de Burgos, actiu a Mallorca al final del segle XV, Alonso de Sedano.
Alguns autors han identificat aquest mestre amb Pere Terrencs.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Antic castell que defensava el port, era una torre quadrada que s’alçava a la costa, davant el far.
Existent ja el 1739, fou venut per l’estat el 1889.
Barri i parròquia, al sud del terme municipal, a més d’un km de la costa, entre Can Pastilla i s’Arenal, prop del seminari francès de la Porciúncula.
Sorgí al començament del segle XX a la possessió de son Sunyer. el 1923 s’hi instal·là un convent de franciscanes. La parròquia fou erigida el 1957.
Barri de la ciutat, molt pròxim al nucli urbà, poblat per obrers industrials principalment.
Barri, dit també raval de la Muntanyeta, a llevant del nucli urbà.
Santuari (301 m alt), al nord del terme, prop del de Vivers. S’alça en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l’alt Rosselló amb el Vallespir.
El sant que s’hi venera (sant Ferriol) és copatró de Ceret; un important aplec hi té lloc el 18 de setembre, durant les festes de Ceret.
Poble de l’illa, a l’est del nucli principal, Sant Francesc, sorgit al voltant de l’església parroquial, una de les tres erigides el 1786.
Fortalesa (1809-12). Bastida al nord-oest de la ciutat, al Tossal (88 m alt), amb motiu de la Guerra del Francès, per a la protecció del Baver. La decisió fou de la junta de guerra d’Alacant i l’obra fou dirigida per l’enginyer Pablo Ordovas.
No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l’ajuntament, que ha urbanitzat els voltants com a parc. Al peu, al vessant del nord, hi ha l’hipòdrom.
Església, situada fora del recinte urbà, aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis). Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi (653-675) consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat.
L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta (1249) i s’hi treballava encara el 1262. És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants. És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes.
Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del segle XV, de J. Montoliu, el retaule major, de la fi del segle XV, del mestre de Perea, el de la Magdalena, de Joan Reixac, i altres de notable valor, que la converteixen en un petit museu.
Fou declarada monument nacional el 1930. En diferents campanyes de neteja i excavacions han aparegut la planta de la primitiva basílica i restes de decoració mural.
