Veure> Hug (I) de Fenollet (vescomte de Fenollet, segle XIII).
Veure> Blanca de Fenollet i d’Urtx (vescomtessa de Rocabertí, segle XIII).
Masia i antic poble (700 m alt), al sud del terme. Esmentat el segle XIV.
Caseria i església, al límit amb el terme de Sella (Marina Baixa), al sud del municipi, al port del Seguró (1.027 m alt), que comunica les dues comarques, entre la serra d’Aitana (1.558 m alt) i el pla del Cirer (1.118 m alt).
(Ripollès)
Veure> Sant Pau de Segúries (poble i municipi).
(València, 1982 – )
Grup de música rock. Des de la seva fundació ha evolucionat des del punk o el hip-hop fins a l’ska, el reggae, el blues o la rumba.
La seva música és fruit d’un mestissatge que mescla sons actuals amb sons tradicionals d’altres cultures i dóna com a resultat diversos estils de boleros, merengues o rumbes, marcats sempre pel rock.
Des dels seus inicis, el grup ha estat liderat per Josep Manuel Casany i ha editat diversos treballs de gran èxit.
(Algemesí, Ribera Alta, 7 novembre 1911 – València, 27 novembre 1972)
Arquitecte (1940) i erudit. Doctor en arquitectura (1966), projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat (Alcalá de Henares, 1968), els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc.
Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València. Fou president de Lo Rat Penat (1962-72).
Publicà El escudo de armas de Algemesí (1955), La repristinació de la catedral de València (1971) i Llinatges d’un poble valencià: Algemesí (1975), entre altres treballs.
(Benimàmet, Horta, 1849 – València, 1907)
Músic. Escolà de la capella del Corpus Christi de València, estudià de més gran als conservatoris de Madrid i de París.
Compongué peces per a piano, obres didàctiques i sarsueles. Ensenyà piano al Conservatori de València.
(Alacant, 13 març 1668 – 1751)
Erudit. Dominic des del 1683, fou professor de diversos col·legis de l’orde. Participà de l’esperit crític dels historiadors valencians del començament del segle XVIII, esperit crític que intentà de comunicar als estudiants: Norte crítico con las reglas más ciertas para la discreción en la historia (1733).
Contra els atacs de B.J. Feijoo a Savonarola en el seu Teatro crítico, publicà uns Vindicias históricas por la inocencia de Fr. Gerónimo Sabonarola (1735), obra per la qual fou repetidament atacat pels dietaristes del “Diario de los literatos de España” en llargs articles i per Feijoo mateix. Segura respongué amb dues extenses apologies contra els dietaristes.
Polemitzà també amb el teòleg i historiador Agustí Sales: Verdad vindicada contra las falsedades, ficciones y calumnias que contiene la Apología crítica del Dr. Agustín Sales (1737), el qual també participà contra ell en la polèmica dels dietaristes.
Amic de Gregori Maians, influí en aquest perquè es dediqués a la història civil i eclesiàstica. Escriví també sobre l’orde de predicadors i sobre la Historia Ordinis Praedicatorum (1741).
