(Illes Balears, segle XVII)
Metge. Tingué un gran prestigi professional. Fou, per un temps, metge de Joan Josep d’Àustria. El 1652 era inspector general d’epidèmies a l’illa de Mallorca.
(Illes Balears, segle XVII)
Metge. Tingué un gran prestigi professional. Fou, per un temps, metge de Joan Josep d’Àustria. El 1652 era inspector general d’epidèmies a l’illa de Mallorca.
(País Valencià, segle XVIII)
Dibuixant. Són excel·lents els seus treballs per a les produccions de ceràmica de l’Alcora, amb alguns temes de composició ambiciosa.
Despoblat, al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent de Tresserra.
La seva església (el Remei), que depenia de la de Claravalls, es troba a 909 m alt, mig km al nord i més amunt del nucli.
(València, març 1919 – Alcoi, Alcoià, 17 juliol 1936)
Periòdic. Òrgan de la Confederació Regional de Llevant. Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C. Carbó. Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra.
Posteriorment, es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona (maig 1922 – 1923). Fou llavors Felipe Alaiz el director.
Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País Valencià, i es publicà a Alcoi (1931, 1933 i 1935).
Veure> Sant Jaume dels Solers (església).
Pseudònim de l’escriptor valencià Eduard Soler i Estruch (1912-99).
(Montlluís, Alta Cerdanya, 1753 – París, França, 1817)
Clarinetista i compositor. Formà part d’una banda militar a Montlluís (1767-79), i més tard (1779) fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París. Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel.
Fou primer clarinet de la capella reial (1785) i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació (1795) fins al 1802, en que cessà per una reforma del professorat. Gràcies a Lesueur, pogué entrar a la capella de música de Napoleó (1804) i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort.
Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos, etc.
(Albaida, Vall d’Albaida, 6 febrer 1932 – 28 juliol 2023)
“Monjalés” Pintor. Fou un dels fundadors del Grup Parpalló (1957).
Després d’una primera etapa, en què es mostrà adherit a l’expressionisme abstracte, derivà, els anys 1960, cap a la nova figuració, propera al pop-art i als treballs de l’Equip Crònica.
Ha fet nombroses exposicions nacionals i estrangeres i ha participat en diversos certàmens internacionals.
(Maó, Menorca, 1812 – 11 març 1891)
Escriptor. Estudià lleis a Mallorca i posteriorment anà als EUA (1839), estudià a Cambridge i fou catedràtic de llengua i literatura castellana a la universitat de Boston.
Malalt, tornà a Maó (1845) i hi portà a terme una intensa activitat de millores socials (creació d’entitats, intents de creació de fàbriques de teixits, experiències agràries, etc). Després, es dedicà als seus treballs literaris.
Publicà nombroses gramàtiques angleses i castellanes, en castellà i anglès, una Gramática de la lengua menorquina (1858) i l’interessant treball Exposició de lo estat actual de l’agricultura en la isla de Menorca (1857).
(Maó, Menorca, 17 novembre 1754 – Madrid, 12 març 1809)
Diplomàtic i erudit. Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau entre Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l’imperi otomà.
Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d’una narració de Richard Steele. Fou publicat a la “Revista de Menorca” (1931).