Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Súria, Tomàs de

Deixa un comentari

(València, 1761 – Mèxic ?, després 1834)

Dibuixant i gravador. Format a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando. Anà a Mèxic (1778) com a ajudant de Jeroni Antoni Gil, nou director de gravat en buit de la Casa de la Moneda d’aquella capital.

El 1791 s’enrolà en l’expedició de circumnavegació d’Alessandro Malaspina com a dibuixant i realitzador de perspectives. Navegà des d’Acapulco fins a Alaska i retornà costejant. Féu nombrosos dibuixos i un interessant diari -del qual resta solament el primer quadern- descrivint el viatge, i especialment Mulgrave i l’illa de Nutka.

Treballà després novament a Mèxic, i quan morí Gil el succeí com a gravador major de la Casa de la Moneda (1798).

Sureda-Valero, Agustí

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Escriptor i cavaller. És autor de poemes religiosos en català.

Sureda i Villalonga, Joan

2 Respostes

(Mallorca, segle XIX)

Arquitecte. Era germà d’Antoni.

Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear (1872, actualment Banco de España) i autor del Teatre Principal (1857) també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme pal·ladià, que fou ampliada a la fi del segle XIX pels arquitectes Guasp i Canut.

Sureda i Villalonga, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 14 gener 1810 – 1873)

Arquitecte. Germà de Joan. Féu la façana (1853) de l’església parroquial de Llucmajor.

En 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II de Borbó a Palma, obra enderrocada el 1868.

Sureda i Montaner, Pere

4 Respostes

(Valldemossa, Mallorca, 28 febrer 1909 – sa Cabaneta, Mallorca, 20 agost 1983)

Pintor. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Jacob. Es dedicà, amb delicadesa, al paisatge i als temes populars i costumistes.

Des del 1942 conreà l’humorisme a la premsa diària.

Sureda i Montaner, Pazzis

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 25 febrer 1907 – 11 maig 1939)

Escultora i dibuixant. Filla de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germana de Jacob i de Pere.

Hom ha remarcat la seva exquisidesa com a artista. És va suicidar.

Sureda i Montaner, Jacob

3 Respostes

(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1901 – Palma de Mallorca, 7 juny 1935)

Pintor i poeta. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Pere. De formació autodidàctica, gran amic de Llorenç Villalonga i Jorge Luis Borges, amb el qual el 1921 signà el Manifest de l’Ultra.

Conreà un expressionisme poètic en olis, aquarel·les, dibuixos i xilografies (aquestes no publicades fins el 1971); residí a Alemanya i pertangué al grup de la Galerie Ey de Düsseldorf; el 1930 es presentà a la Sala Parés de Barcelona i el 1932 a les Galeries Costa de Palma.

És un dels noms bàsics de l’escàs avantguardisme mallorquí en la seva doble faceta plàstica i literària: el 1926 publicà el recull poètic El prestidigitador y los cinco sentidos, que significà l’afermament de la nova literatura a Mallorca; fou també redactor d’“El Día” i col·laborador de “Proa” de Buenos Aires, on havia exposat el 1928.

Sureda i Miserol, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1769 – 1851)

Pintor i gravador. Fou pensionat a Sèvres per Carles IV de Borbó per estudiar la fabricació de la porcellana.

Fou director de la fàbrica reial de la Moncloa i un dels fundadors de l’Acadèmia de Balears.

Sureda i Font, Joan Facund

Deixa un comentari

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 – Palma de Mallorca, 1796)

Eclesiàstic. És autor d’un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit.

Sureda i Blanes, Francesc

1 Resposta

(Artà, Mallorca, 1888 – Palma de Mallorca, 1955)

Escriptor i eclesiàstic. Tres anys d’estada al Marroc, dedicat a investigacions folklòriques i paleontològiques, li serviren per escriure Atrio de morería, Resumen de la historia de Ceuta, Al Araix, Huellas protohistóricas del Mogreb i Abyla Herculana: introducción al estudio de la etnogenia berberisca. Féu estudis lul·lians.

És autor d’una novel·la De com Icarus perdé les ales (1932), del tractat Theologumena, apología del Catolicismo contra los errores modernos (1927) i de l’assaig Feminalia: Introducción al estudio de la pedagogía femenina, que fou traduït al francès i a l’italià. El 1947, amb el pseudònim de Rusticus Silvíger, publicà un volum de balades: Trilogia del sentiment.