(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al nord-oest de la vila, a la vall de Ternelles, que davalla de la serra de Tramuntana, entre el puig Gros de Ternelles (838 m alt.) i el castell del Rei (490 m), i aflueix, ja al pla, al torrent de Sant Jordi.
Més amunt de la possessió hi ha la cel·la de Ternelles.
(Planeses / Rasigueres, Fenolleda)
Antic castell, que domina la vall de Termena (tributària de l’Aglí per l’esquerra, a Rasigueres), límit dels dos municipis.
És una construcció dels segles IX-X, reformada al segle XIII, constituïda per una torre rectangular i un recinte poligonal, ben conservats.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Nom de la capçalera del riu de Montdony, afluent, per la dreta, del Tec, que neix al Montcapell.
(Tavernes de la Valldigna, Safor)
Partida de regadiu i caseria, al sud-est de la ciutat, al límit amb el terme de Xeraco.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Vénda de la parròquia i municipi.
Veure> Teuter (bisbe de Girona, 870-887).
(València, 1971 – 1986)
Revista filosòfica. Publicada pel departament de lògica i filosofia de la ciència de la Universitat de València. Fundada per Manuel Garrido (que en fou director) i Fernando Montero.
Aplegà des de l’inici els membres del denominat “cercle de València” i representants d’altres grups de tendències semblants de l’àmbit de parla castellana de dins i fora de l’estat espanyol. Tingué també la col·laboració de filòsofs nord-americans i europeus.
Entre les seves activitats cal destacar la difusió de la lògica matemàtica, la filosofia analítica, la metodologia de les ciències físiques i socials, etc. La revista editava un volum l’any integrat per quatre números ordinaris d’aparició trimestral i un d’extraordinari amb un tema monogràfic.
Paral·lelament hi havia també els “Cuadernos Teorema”, publicació suplementària dedicada a la difusió del pensament filosòfic tant modern com clàssic. Una de les seves activitats més importants ha estat la de l’organització de simposis a nivell de l’estat espanyol i internacionals.
A partir de l’any 1976 la revista esdevingué l’òrgan de publicació en castellà de la International Division of Logic, Methodology and History of Science.
Veure> Teuderic (bisbe de Barcelona, 904-937).
(País Valencià, vers 670 – vers 743)
Personatge visigot. Va signar (713) amb Abd al-Aziz, fill de Musa, una capitulació o pacte amistós (ahd) pel qual es mantenia políticament autònom en la regió que governava, situada entre les actuals Múrcia i Alacant.
(València, 1922 – Madrid, 1947)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Durant la seva breu carrera artística havia destacat ja bastant en obres d’inspiració religiosa.
