(Oriola, Baix Segura, segle XVIII)
Escultor i tallista. El 1754 tallà el frontis de fusta de Santa Maria d’Alacant.
El 1778 hom li encarregà la calaixera de la sagristia de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola, probablement la millor peça rococó a la governació.
(València, 1510 – Skiki, Japó, 3 octubre 1570)
Missioner jesuïta. Després d’ensenyar a València i Mallorca, fou destinat a Nova Espanya (1538), i passà a les Filipines l’any 1542.
A Goa ingressà al noviciat dels jesuïtes, admés per Francesc Xavier (1548), amb el qual entrà al Japó, on restà fins a la mort, treballant en l’organització de les primeres comunitats cristianes.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Veure> pic de Comalestorres (contrafort del Comaloforno).
Despoblat de l’antic terme d’Olocau de Carraixet, que fou atorgat a Marines en erigir-se aquesta parròquia, era ja abandonada el 1574.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Caseria, 2 km a llevant del nucli urbà, a la dreta de la desembocadura del barranc de Torres, que davalla del Puigcampana.
(Mallorca)
Camí de la costa. Originari dels segles XVI i XVII, que seguia la costa de l’illa tot enllaçant les diverses talaies o torres de defensa.
(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)
Veure> Sant Pere dels Torrents (antiga parròquia).
(Sedaví, Horta, 30 maig 1951 – )
Escriptor i periodista. Ha conreat la novel·la policíaca de forma molt original, combinant intriga i humor i creant personatges com el comissari Tordera, el periodista Hèctor Barrera, Trilita i el Noi.
Entre altres publicà No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana! (1985), Un negre amb un saxo (1987), que fou adaptada al cinema, Cavall i rei (1989) i L’any de l’embotit (1992).
El 1994 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la de caire autobiogràfic Gràcies per la propina. Posteriorment ha publicat La mirada del tafur (1996) i L’illa de l’holandès (1998).
Vénda de l’illa, dins la parròquia del Pinar.
(Sant Llorenç d’Hortons, Alt Penedès)
Caseria, al nord-oest del poble.
