Arxiu d'etiquetes: 1925

Vives i Escudero, Antoni

Deixa un comentari

(Madrid, 4 febrer 1859 – 19 maig 1925)

Arabista, numismàtic i arqueòleg. Fill de menorquins, es formà a Maó. El ministeri d’instrucció pública li encarregà la redacció (1905) del volum dedicat a les Balears del Catálogo artístico y monumental de España. Explorà navetes i talaiots menorquins i els comparà amb els nuraghi sards.

Publicà també Estudio de arqueología cartaginesa. La necrópolis de Ibiza (1917). Reuní una important col·lecció de monedes i peces arqueològiques, que oferí al municipi de Maó.

Veny i Melià, Cristòfor

1 Resposta

(Porreres, Mallorca, 13 juny 1925 – Palma de Mallorca, 17 març 2007)

Arqueòleg. Blauet de Lluc (1934-40) i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965.

És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe (1965), Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (1968), Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas (1971), La necrópolis protohistórica de Cales Coves (1982) i d’altres monografies.

Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, ha efectuat nombroses excavacions i exploracions submarines a les Illes Balears i ha publicat estudis al “Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana”, l'”Archivo Español de Arqueología”, el “Noticiario Arqueológico Hispánico”, “Iberia”, “Classical Folia”, “Randa”, etc. Fou director de la revista “Lluc” que, el 1968 convertí en publicació exclusivament catalana.

Nomenat director de l’Instituto Español de Prehistoria de Madrid i de la revista “Trabajos de Prehistoria” el 1981, fou també col·laborador en diverses comissaries d’excavacions, i ha participat en congressos d’arqueologia a l’estat espanyol i l’estranger. Jubilat el 1990, residí a Lluc (Mallorca), on dirigí el museu del santuari.

Torres i Orive, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1851 – 1925)

Periodista. Estudià dret i professorat mercantil a Madrid. El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra carlina en el bàndol carlí.

Col·laborà a “Valencia Ilustrada”, “La Ilustración del Obrero”, “La Correspondencia de Valencia”, “La Moma”, “Para Todo el Mundo” i altres periòdics; dirigí els diaris “El Comercio” i “El Correo de Valencia”. Fou secretari de la junta provincial d’ensenyança de València.

Fou autor d’una revista teatral bilingüe, “Juicio del año”, de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos.

Tiempo, El -Alacant-

1 Resposta

(Alacant, 1 desembre 1916 – 1925)

Diari del matí. De temàtica especialment política, n’era gerent Manuel Pérez Mirete.

En foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio. Tenia impremta pròpia.

Taudou, Antoni

Deixa un comentari

(Perpinyà, 24 agost 1846 – Saint-Germain-en-Laye, França, 6 juliol 1925)

Compositor. Fou professor d’harmonia al Conservatori de París.

És autor d’un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra.

Tarín i Juaneda, Francesc

Deixa un comentari

(València, 26 novembre 1857 – Miraflores, Castella, 13 octubre 1925)

Historiador. Fou arxiver i procurador del Col·legi del Patriarca de València. A finals del segle XIX es féu cartoixa, entrà a la comunitat de Miraflores i adoptà el nom de Bernat.

És autor de diversos treballs de caràcter històric, el més notable és La Cartuja de Porta Coeli, obra premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 i que, en versió ampliada, publicà a València el 1897. També és d’interès l’estudi Les classes obreres de València, son passat i son present (1895).

López i Gorgé, Jacint

Deixa un comentari

(Alacant, 3 març 1925 – Madrid, 9 desembre 2008)

Escriptor i mestre. Visqué força temps a Melilla, on fou un dels impulsors de la revista “Manantial”.

És autor de llibres de poesia i de crítica, com: La soledad y el recuerdo (1951), Signo de amor (1954), Medio siglo de poesía amorosa en España. 1900-1950 (1959) i Poesía amorosa (1967).

JOC

Deixa un comentari

(Brussel·les, Bèlgica, 1925 – )

(Joventut Obrera Cristiana)  Associació religiosa. El 1997 es commemorà a Barcelona el 65è aniversari de la JOC de Catalunya i les Illes Balears.

Guitard, Gerard

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1925 – 23 març 2009)

Geòleg. És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans. Fou professor de la universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993.

Les seves idees foren publicades en el llibre Le métamorphisme hercynien mésozonal et les gneiss oeillés du massif du Canigou (Pyrénées Orientales) (1970). Les seves investigacions l’han conduït a proposar una nova síntesi litostratigràfica dels terrenys metamòrfics dels Pirineus catalans.

Gorgé i Soler, Francesc

1 Resposta

(Alacant, 1863 – 15 desembre 1933)

Contrabaix i constructor de pianos.

Era germà de Pau i de:

Ramon Gorgé i Soler  (Alacant, 1853 – Elda, Vinalopó Mitjà, 1925)  Director d’orquestra. Fou director de la banda municipal d’Elda.