Arxiu d'etiquetes: Amèrica (bio)

Matas i Jordà, Rodolf

(Bonnet Carré, EUA, 1860 – Nova Orleans, EUA, 1957)

Cirurgià. Fill de pares catalans. D’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols. En doctorà en medicina el 1880 a la Universitat de Luisiana. El 1924 fou elegit president del Col·legi Americà de Cirurgians.

Publicà més de 400 articles sobre cirurgia en revistes professionals. La seva anomenada és deu principalment al fet de descriure un nou procediment de tractar l’aneurisma, conegut amb el nom d’operació de Matas-Bickman o endoaneurismoràfia.

Darío, Rubén

(Ciudad Darío, Nicaragua, 1867 – León, Nicaragua, 1916)

Poeta. Pseudònim de Félix Rubén García Sarmiento. Viatjà per Amèrica i Europa. A Barcelona es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors.

En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes.

El 1913, malalt i esgotat, es retirà a la cartoixa de Valldemossa, on escriví Mallorca de Oro i els poemes La Cartuja, Valldemossa i Danzas gimnesias. El 1914 anà a Barcelona i als EUA.

Blanes Viale, Pedro

(Mercedes, Uruguai, 19 maig 1878 – Montevideo, Uruguai, 22 juliol 1926)

Pintor. S’instal·là uns anys a Mallorca, on dugué a terme una tasca fecundíssima.

La seva pintura expressionista donà obres molt remarcables.

Figueres Ferrer, José

(Alajuela, Costa Rica, 1906 – San José, Costa Rica, 1990)

Pensador, humanista i polític costa-riqueny. Del 1948 al 1974 fou tres cops president de la república.

Fill d’un metge català. El 1985, la Generalitat de Catalunya li concedí el premi Catalunya Enfora.

Deering, Charles

(Estats Units d’Amèrica, 1852 – 1927)

Financer. Introduí Ramon Casas com a retratista als EUA, i el 1910 adquirí un edifici a Sitges i hi instal·là el museu Maricel.

Ell i la seva família van regalar a l’Art Institute de Chicago peces com el Sant Jordi de Bernat Martorell.

Argerich, Cosme Marià

(Buenos Aires, Argentina, 26 setembre 1758 – 14 febrer 1820)

Metge. Fill d’un cirurgia militar català, destacat al Riu de la Plata. Estudià medicina a la Universitat de Cervera.

Organitzà l’ensenyament de la medicina a Buenos Aires. En morir fou donat el seu nom a un dels hospitals més importants d’aquesta ciutat.

Baró i Blanxart, Josep

(Canet de Mar, Maresme, 1798 – l’Havana, Cuba, 1878)

Navilier, industrial i propietari. Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península i fou propietari de diversos ingenios sucrers.

Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia.

Fou regidor de Matanzas (1845) i comanador de l’orde de Carles III (1861).

El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar.