Despoblat de la comarca, dins l’antic terme de la Ribalera, al límit d’Alt Urgell i del Pallars Sobirà.
Colomers -Pallars Jussà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà (geo)
Llena, pic de -Pallars Jussà-
Massís (2.677 m alt) que separa les valls Fosca (la Torre de Cabdella) i de Bellera (Benés), al límit amb la comarca de l’Alta Ribagorça, al sud del port de Filià.
Deçà, conca de
(o conca Deçà) Sector de la conca de Tremp. A la dreta de la Noguera Pallaresa, centrat en la ciutat de Tremp, en contraposició a la conca de Dellà.
Costa, tossal de la -Pallars Jussà-
Cim (2.608 m alt) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera, al sud del port de Filià.
Avançat vers l’est, domina el curs del Flamicell entre Espui i la Torre de Cabdella.
Mainera, serra de
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).
La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.
Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negre i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.
Fosca, vall -Pallars Jussà-
(o de Cabdella) Vall, excavada pel riu Flamicell i els seus afluents de capçalera.
És una vall d’origen glacial limitada a la capçalera per un circ amb una zona lacustre (estanys de Gento i Tort); segueix el curs del riu en direcció nord-sud, profundament encaixonada entre pics que superen els 2.000 m d’altitud i que la separen de la conca de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana; al sud comunica amb la conca de Tremp pel congost d’Erinyà, que clou la vall en el seu vessant més meridional.
El clima és de muntanya, amb precipitacions superiors als 1.200 mm anuals a la capçalera. La vegetació és escassa a les àrees més altes, i de roures i pins a la part baixa.
La població viu agrupada en dos municipis: la Torre de Cabdella i Senterada. Turisme rural. L’agricultura es limita al conreu de productes hortícoles i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví.
És coneguda també amb el nom de Ribera del Flamicell.
Enllaç web: Vall Fosca
Flamicell, el
Riu (34 km), afluent dretà de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur.
Neix als contraforts de la serra dels Encantats, a uns 2.500 m alt. Corre en direcció nord-sud, i, després de travessar la serra de Sant Gervàs pel congost d’Erinyà, tomba lleugerament cap al sud-est, i s’uneix al seu col·lector. En el seu curt recorregut salva un desnivell de quasi 2.000 m.
El seu cabal és notable gràcies a l’abundància de precipitacions a la capçalera i molt regular interanualment; les crescudes són de primavera com a conseqüència de la importància del factor nival.
Les seves aigües són aprofitades per al regatge, especialment al seu tram final, i sobretot per a la producció d’energia elèctrica degut a les diverses centrals que hi ha al llarg del seu recorregut.
Filià, riu de
(o de Felià) Afluent dretà del Flamicell, al qual desguassa, conjuntament amb el Riquerna, sota Cabdella.
A la seva capçalera hi ha l’estany de Filià. Per aquesta vall passà el camí que va de la vall Fosca a la de Boí pel port de Filià (2.393 m alt).
Dellà, conca de
(o conca Dellà) Sector de la conca de Tremp, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà, on hi ha el cap de la comarca, Tremp.
El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual (anomenat oficialment Isona i Conca Dellà) foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella.
Comiols, serra de
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra pre-pirinenca (1.356 m alt), que forma part del límit entre la conca de Tremp i la vall del Segre.
És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques.
Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols (1.102 m alt).
Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument siguint la inclinació de les capes.
Dades dels Països Catalans 