Afluent esquerrà de la Tet, que neix sota el coll de Sant Joan, a la serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, dins el municipi de Trevillac.
Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l’esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu col·lector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibil·la.
Riu, afluent dretà de l’Aglí.
Neix al vessant septentrional de la serra d’Escales, a la part actualment llenguadociana de l’antic vescomtat de Fenollet, segueix, inicialment, la direcció sud-nord (sector de la conca anomenat vall de Santa Creu) fins al lloc de la Pradella, on pren la direcció oest-est; passa després per Cauders de Fenollet i s’uneix a l’Aglí prop de Sant Pau de Fenollet, després de més de 30 km de recorregut.
Comarca de la Catalunya Nord: 437 km2, 11.425 hab (2011), densitat: 26,14 h/km2, capital: Sant Pau de Fenollet
Formada per 28 municipis: Ancinyà – Bellestar de la Frontera – Campossí – Caramany – Cassanyes – Cauders de Fenollet – Centernac – l’Esquerda – Felluns – Fenollet – Fossa – Lançac – Maurí – Montalbà del Castell – Pesillà de Conflent – Planeses – Prats de Sornià – Prunyanes – Rasigueres – Rebollet – Sant Martí de Fenollet – Sant Pau de Fenollet – Sornià – la Tor de França – Trevillac – Trillà – Virà – el Viver
GEOGRAFIA FÍSICA – (occ: Fenolhet o Fenolheda) Limitada al sud pel Conflent, al sud-est pel Rosselló i al nord i l’oest per Occitània. Territori muntanyós, accidentat pels Aspres i les Corberes, aquests últims n’accidenten el sector septentrional i assoleixen la màxima altitud a la serra d’Arquieres (1.038 m), a l’oest, i són travessades pel coll de Sant Lluís (687 m), via que comunica Perpinyà amb Carcassona. Els Aspres constitueixen, al sud, una sèrie de relleus d’una altitud que no supera els 700 m, continuació dels Aspres del Rosselló.
El clima participa de la influència mediterrània, fet que es tradueix en la seva vegetació (pi blanc, alzinars, pi roig i bedoll), molt malmesa per l’acció destructiva de l’home, que l’explotà forestalment. Terreny desforestat, on les valls dels rius, especialment l’Aglí i els seus afluents, han obert una plana d’erosió.
POBLACIÓ – És una terra pobra i deshabitada i els escassos recursos econòmics de la comarca, provocaren al llarg del segle XX una forta emigració. La vinculació històrica ha estat de l’atracció de Perpinyà, en comptes de l’orientació tradicional vers el baix Llenguadoc.
ECONOMIA – Predomina el monocultiu de la vinya, i també hi ha conreus de cereals, hortalisses i patates als sòls menys aprofitables. Ramaderia ovina hi té una certa importància, també n’hi ha de bovina i cabrum. Mines de feldspat, de marbre i de calcàries. Jaciments de ferro no explotats. La resta del sector industrial es limita a petites empreses dedicades a la fabricació del calçat o treball de la fusta, localitzades a la capital comarcal.
HISTÒRIA – Esmentada ja el 842, formà part del comtat de Rasès i posteriorment del d’Urgell–Cerdanya. Organitzada en vescomtat a l’acabament del segle X amb capital al castell de Fenollet, passà a França pel tractat de Corbeil (1258) i a partir d’aleshores començà un fort procés d’occitanització lingüística. El 1790 fou incorporada al departament dels Pirineus Orientals.
Riu entre les Corberes de Llenguadoc (França) fins a el Barcarès (Rosselló), de 80 kms de longitud. Corre en direcció est-oest, fins a desembocar al Mediterrani entre l’estany de Salses i la Tet.
Contribueix amb els seus al·luvions a emplenar la plana d’enfonsament del Rosselló.
Curs curt i règim nival. Són freqüents les riuades.
Riu de les Corberes a Pesillà de Conflent. Aflueix a l’Aglí prop d’Ansinyà.
Neix al nord-est del serrat de la Margarida, prop del Conflent, passa per Rebollet, Sornià i Pesillà de Conflent.
Dades dels Països Catalans 