(Milà, Itàlia, 1625 – 1637)
Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner, senyor de l’honor de Bellpuig (Artà) i de Banyuls, a Mallorca.
Fou suprimit a la seva mort i convertit en marquesat de Bellpuig.
Tornigo, marquesat de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Itàlia (hist)
Maratea, principat de
(Nàpols, Itàlia, segle XVII)
Títol atorgat el 1624 a Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba.
Maira, ducat de
(Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit el segle XVIII per l’emperador Carles III a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, comtessa de Castelnovo, filla del primer marquès de Rialb.
Gaeta
(Laci, Itàlia)
Ciutat. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya i ocupada pels francesos el 1495; després de la batalla de Garigliano (1503) passà a poder de la monarquia hispànica, fins el 1707.
Esdevingué capital del regne de les Dues Sicílies (1860), fins que fou ocupada (1861) per les tropes de Garibaldi.
Frignani i Frignestani, baronia de
(Itàlia, segle XVII – )
Títol senyorial, vinculat el 1626, amb prèvia facultat reial, per Gaspar Pallavicino i Centurione, patrici genovès establert a València, on fou matriculat a la bossa de cavallers i es casà amb Elisabet de Joan.
Ha passat als Lamo de Espinosa.
Ischia, comtat d’
(Nàpols, Itàlia, segle XV)
Títol concedit el 1462 per Joan II de Catalunya a Joan de Torrelles i López de Gurrea, únic titular.
Consell Col·lateral de Nàpols
(Nàpols, Itàlia, 1516 – ? )
Organisme representatiu i assessor del virrei. Creat per Ferran II de Catalunya.
Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità. Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc. N’era president el mateix virrei i es reunia diàriament.
Rebia també el nom de Consell de Cancelleria. El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei.
Castell Nou de Nàpols
(Nàpols, Itàlia, segle XV – )
Edifici militar i residencial, construït per Alfons IV de Catalunya a mitjan segle XV. Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i buit torres emmerletades; es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus al·legòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes.
La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera (1457), amb volta estrellada de 26 per 26 metres. A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser; al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior.
L’edifici ha estat restaurat modernament amb molt de respecte.
Barletta, desafiament de -1503-
(Barletta, Pulla, Itàlia, 13 setembre 1503)
Fet d’armes esdevingut durant la guerra entre Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya per la possessió de la Capitanata.
El combat enfrontà tretze cavallers italians contra tretze de francesos, que foren vençuts per aquells.
Milà, tractat de -1435-
(Milà, Itàlia, 8 octubre 1435)
Pacte secret signat entre Alfons IV de Catalunya i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Alfons IV renunciava a Còrsega i a les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia (fins a Bolonya).
Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven.
Dades dels Països Catalans 