(Milà, Itàlia, 1625 – 1637)
Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner, senyor de l’honor de Bellpuig (Artà) i de Banyuls, a Mallorca.
Fou suprimit a la seva mort i convertit en marquesat de Bellpuig.
(Milà, Itàlia, 1625 – 1637)
Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner, senyor de l’honor de Bellpuig (Artà) i de Banyuls, a Mallorca.
Fou suprimit a la seva mort i convertit en marquesat de Bellpuig.
(Nàpols, Itàlia, segle XVII)
Títol atorgat el 1624 a Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba.
(Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit el segle XVIII per l’emperador Carles III a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, comtessa de Castelnovo, filla del primer marquès de Rialb.
(Laci, Itàlia)
Ciutat. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya i ocupada pels francesos el 1495; després de la batalla de Garigliano (1503) passà a poder de la monarquia hispànica, fins el 1707.
Esdevingué capital del regne de les Dues Sicílies (1860), fins que fou ocupada (1861) per les tropes de Garibaldi.
(Itàlia, segle XVII – )
Títol senyorial, vinculat el 1626, amb prèvia facultat reial, per Gaspar Pallavicino i Centurione, patrici genovès establert a València, on fou matriculat a la bossa de cavallers i es casà amb Elisabet de Joan.
Ha passat als Lamo de Espinosa.
(Nàpols, Itàlia, segle XV)
Títol concedit el 1462 per Joan II de Catalunya a Joan de Torrelles i López de Gurrea, únic titular.
(Nàpols, Itàlia, 1516 – ? )
Organisme representatiu i assessor del virrei. Creat per Ferran II de Catalunya.
Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità. Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc. N’era president el mateix virrei i es reunia diàriament.
Rebia també el nom de Consell de Cancelleria. El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei.
(Nàpols, Itàlia, segle XV – )
Edifici militar i residencial, construït per Alfons IV de Catalunya a mitjan segle XV. Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i buit torres emmerletades; es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus al·legòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes.
La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera (1457), amb volta estrellada de 26 per 26 metres. A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser; al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior.
L’edifici ha estat restaurat modernament amb molt de respecte.
(Barletta, Pulla, Itàlia, 13 setembre 1503)
Fet d’armes esdevingut durant la guerra entre Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya per la possessió de la Capitanata.
El combat enfrontà tretze cavallers italians contra tretze de francesos, que foren vençuts per aquells.
(Milà, Itàlia, 8 octubre 1435)
Pacte secret signat entre Alfons IV de Catalunya i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Alfons IV renunciava a Còrsega i a les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia (fins a Bolonya).
Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven.