Arxiu d'etiquetes: Itàlia (hist)

Tornigo, marquesat de

(Milà, Itàlia, 1625 – 1637)

Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner, senyor de l’honor de Bellpuig (Artà) i de Banyuls, a Mallorca.

Fou suprimit a la seva mort i convertit en marquesat de Bellpuig.

Maratea, principat de

(Nàpols, Itàlia, segle XVII)

Títol atorgat el 1624 a Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba.

Maira, ducat de

(Itàlia, segle XVIII)

Títol concedit el segle XVIII per l’emperador Carles III a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, comtessa de Castelnovo, filla del primer marquès de Rialb.

Gaeta

(Laci, Itàlia)

Ciutat. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya i ocupada pels francesos el 1495; després de la batalla de Garigliano (1503) passà a poder de la monarquia hispànica, fins el 1707.

Esdevingué capital del regne de les Dues Sicílies (1860), fins que fou ocupada (1861) per les tropes de Garibaldi.

Frignani i Frignestani, baronia de

(Itàlia, segle XVII – )

Títol senyorial, vinculat el 1626, amb prèvia facultat reial, per Gaspar Pallavicino i Centurione, patrici genovès establert a València, on fou matriculat a la bossa de cavallers i es casà amb Elisabet de Joan.

Ha passat als Lamo de Espinosa.

Ischia, comtat d’

(Nàpols, Itàlia, segle XV)

Títol concedit el 1462 per Joan II de Catalunya a Joan de Torrelles i López de Gurrea, únic titular.

Consell Col·lateral de Nàpols

(Nàpols, Itàlia, 1516 – ? )

Organisme representatiu i assessor del virrei. Creat per Ferran II de Catalunya.

Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità. Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc. N’era president el mateix virrei i es reunia diàriament.

Rebia també el nom de Consell de Cancelleria. El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei.

Castell Nou de Nàpols

(Nàpols, Itàlia, segle XV – )

Edifici militar i residencial, construït per Alfons IV de Catalunya a mitjan segle XV. Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i buit torres emmerletades; es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus al·legòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes.

La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera (1457), amb volta estrellada de 26 per 26 metres. A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser; al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior.

L’edifici ha estat restaurat modernament amb molt de respecte.

Barletta, desafiament de -1503-

(Barletta, Pulla, Itàlia, 13 setembre 1503)

Fet d’armes esdevingut durant la guerra entre Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya per la possessió de la Capitanata.

El combat enfrontà tretze cavallers italians contra tretze de francesos, que foren vençuts per aquells.

Milà, tractat de -1435-

(Milà, Itàlia, 8 octubre 1435)

Pacte secret signat entre Alfons IV de Catalunya i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.

Alfons IV renunciava a Còrsega i a les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia (fins a Bolonya).

Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven.