(Alacant, 19 octubre 1849 – Novelda, Vinalopó Mitjà, 27 desembre 1916)
Músic. El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics. Dirigí la capella de música del Col·legial de Sant Nicolau.
Deixà obres per a orgue, piano i cor. També té composicions per a orquestra i per a banda.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 5 maig 1856 – 10 març 1939)
Compositor. Dirigí diverses formacions corals a Madrid. Publicà bastants articles de premsa sobre temes musicals.
Té una producció bastant abundant de música religiosa.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 5 gener 1713 – Madrid, 21 juny 1773)
Científic i mariner. El 1735 anà a Amèrica per participar, com a representant del rei d’Espanya, en l’expedició científica francesa dirigida per La Condomine; de retorn a Espanya publicà, amb Antonio de Ulloa, company seu de viatge, la Relación histórica del viaje a la América meridional (1748) i presentà al rei les Noticias secretas de América (1826).
Després estigué al capdavant dels arsenals espanyols, fundà l’observatori astronòmic de Cadis (1753) i, el 1767, dirigí l’ambaixada que signà la pau del Marroc. Director del Seminari de Nobles des del 1770 fins a la seva mort, fou membre de la Royal Society de Londres i de les Acadèmies de Ciències de París i de Berlín.
Autor d’una sèrie d’obres sobre marina i astronomia, com ara Estado de la astronomía en Europa (1774), on defensava el sistema copernicà.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1760 – València, 1796)
Arquitecte. Deixeble de Vicent Gascó i Massot a la Universitat de València. Fou acadèmic de mèrit (1785), tinent director (1791) i professor de matemàtiques (1791-94) de l’Acadèmia de Sant Carles de València. També obtingué els càrrecs de mestre major de la ciutat i del capítol de la seu.
Projectà els banys de l’Hospital General de València, la casa del mestre de la catedral i altres residències particulars, i, encara, la capella del Sagrari de Manises, les esglésies de Benafer, Caudiel i Requena.
Traçà també la catedral d’Eivissa.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1929 – Alacant, 2009)
Escriptor. És autor de contes apareguts a diverses publicacions periòdiques i de la narració Vuelta al hogar (1963).
Ha obtingut a Madrid el premi Sésamo de 1962 i a Alacant el concedit per la Biblioteca Gabriel Miró el 1963.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 7 gener 1870 – 3 juliol 1935)
Escriptor. Conreà la novel·la i l’assaig.
És autor dels llibres La prisión (1907), Al margen de la violencia (1918), Auroras de concordia (1922) i Olimpiadas culturales (1922).
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1717 – Alger, Algèria, 8 juliol 1775)
Marí i militar. Fill de Josep Caro-Maça de Liçana i Roca. Ingressà a la marina el 1733 i féu la campanya d’Itàlia amb l’infant Felip (1743-45), per la qual cosa fou ascendit a capità de fragata.
Posteriorment passà a l’exèrcit de terra, on assolí els graus de brigadier (1761) i de mariscal de camp (1770). Morí durant l’expedició contra Alger.
És autor d’un Plano topográfico de la plaza y puerto de Mahón (1772).
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1887 – Asp, Vinalopó Mitjà, 1977)
Escriptor. Ha estat inspector de primer ensenyament a diverses ciutats.
És autor dels reculls poètics Paisajes y pueblos (1924) i España (1958). També publicà Sevilla y la Semana Santa (1927) i La pedagogía y los clásicos españoles.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1916 – ? )
Escriptor. Linotipista de professió. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.
És autor de la novel·la La casa de los cuatro vientos, editada a Alcalá de Henares en 1967.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1846 – 1923)
Pintor. Estudià a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.
Com a aquarel·lista participà en diverses exposicions del 1871 al 1881. A l’Exposició d’Alacant del 1894 presentà natures mortes, flors i paisatges.
Dades dels Països Catalans 