(Catalunya, segle XI)
Vescomte de Peralada, del qual hi ha notícies entre 1085 i 1091.
Són inconeguts els probables titulars de Peralada entre aquest personatge i un vescomte Dalmau que es troba documentat fins al 1017.
(Catalunya, segle XI)
Vescomte de Peralada, del qual hi ha notícies entre 1085 i 1091.
Són inconeguts els probables titulars de Peralada entre aquest personatge i un vescomte Dalmau que es troba documentat fins al 1017.
(Catalunya, segle XII)
Vescomte de Peralada. Fill de Berenguer d’Empúries i nét del comte Ponç I d’Empúries.
Sembla que era fill seu el Berenguer Renard que ocupà després el vescomtat de Peralada.
Dalmau (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI) Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.
Dalmau (Tarragona, segle XV) Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.
Bernat Dalmau (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412) Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.
Felip Ignasi Dalmau (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.
Jeroni Dalmau (Catalunya, segle XVI) Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.
Pere Dalmau (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.
Ramon Dalmau (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094) Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.
(Catalunya, vers 1113 – 1131)
Vescomte de Peralada (1128-31). Fill de Dalmau III de Rocabertí.
Rebé l’ajut de Ramon Berenguer III de Barcelona, quan el 1128 Ponç II d’Empúries intentà de desposseir-lo. Berenguer Renard deixà, en morir, el vescomtat al comte de Barcelona.