Despoblat, prop de les Cases d’Alcanar, poble anomenat antigament la Punta de Benifallim.
Benifallim -Montsià-
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alcanar
Moleta del Remei, la
Jaciment d’un poblat ibèric, situat en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís de Montsià.
El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris. Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners.
L’ocupació de l’indret s’inicià al final del segle VII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan segle VI aC. La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del segle V aC i perdurà fins al final del segle II aC.
Ha estat excavat per Francesc Gràcia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés.
Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom hi dugué a terme treballs d’adequació per a visites.
Matamoros i Sancho, Josep
(Alcanar, Montsià, 18 maig 1866 – 10 juny 1937)
Canonge (1908), historiador i poeta.
Publicà La Cruz. Sus diversas manifestaciones y aplicaciones (1913), Historia de mi pueblo, Alcanar (1922) i la Monografía catedralicia (1928) de Tortosa.
Publicà els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta (1928) i De mis verdes años… Flores marchitas (1928).
Col·laborà a “El Estandarte Católico” i “Correo de Tortosa”, sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín.
Esteller i Melià, Adolf
(Alcanar, Montsià, 10 gener 1899 – Bombai, India, 18 març 1984)
Jesuïta. Després de doctorar-se en filosofia a Roma (1921) i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahänätakam (1935); ensenyà sànscrit al Saint Xavier’s College de Bombai del 1937 al 1964.
Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text de Rgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges paral·lels.
Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Rgveda sánscrito (1965) i Wordmobility in the Rgveda (1917).
Alcanar, comanda d’
(Alcanar, Montsià, segle XV)
Comanda de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, creat el 1449 que comprenia la vila.
Fou segregada de la comanda o batllia d’Ulldecona l’any 1449.
Cases d’Alcanar, les
Poble i barri marítim, a la costa, a 4 km del centre. La pesca és la principal activitat econòmica, especialment llagostins, a més de llenguado, moll o sípia. Hi ha una llotja, i hom projectà (1968) la construcció d’un espigó davant l’escar. Altra font econòmica és la funció de centre d’estiueig i de turisme.
L’església parroquial de Sant Pere és del 1865. La carta de poblament, amb el nom de la Punta de Benifallim, fou atorgada el 1251 pel monestir de Sant Cugat del Vallès.
El 1740 Felip V de Borbó (avançant-se als posteriors projectes de Carles III de Borbó sobre Sant Carles de la Ràpita) atorgà el permís i els terrenys per a bastir-hi una gran població que havia d’anomenar-se Villa de San Felipe, planejada per Juan Caballero, sergent major de Tortosa; l’empresa, però, no prosperà.
Fins a la Guerra del Francès hi hagué una torre fortificada (torre de Sant Pere), amb guarnició, destruïda per les forces angleses. El permís d’embarcament per a la platja fou obtingut vers el 1862.
Alcanar (Montsià)
Municipi del Montsià (Catalunya): 47,07 km2, 72 m alt, 9.494 hab (2016)
Estès al llarg de la costa, a llevant de la serra del Montsià i al límit amb el País Valencià. És el municipi més meridional de Catalunya.
L’economia tradicional es basa en l’agricultura de regadiu, l’apicultura i la pesca, activitats complementades actualment pel turisme.
Al poble destaca l’església de Sant Miquel, d’estil renaixentista, presenta voltes amb nervadures gòtiques. El 15 d’agost s’hi celebra la festa de bous.
Dins el terme es troben el santuari del Remei d’Alcanar i el despoblat de Benifallim. A la costa, el barri marítim de les Cases d’Alcanar, originalment un barri pescador, ha estat transformat en centre d’estiueig gràcies a les seves platges de sorra fina.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut Sòl-de-riu
Dades dels Països Catalans 