Il·lusionista català, més conegut pel seu nom artístic de Selvin (1952- ).
Llorens, Andreu *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: il·lusionistes
Xevi *
Pseudònim de l’il·lusionista català Xavier Sala i Costa (1943- ).
Selvin
(Barcelona, 3 desembre 1952 – )
Pseudònim de l’il·lusionista Andreu Llorens. Especialitzat en ventrilòquia, dóna vida a personatges com el Dr. Til·la, la Serp Màgica, la Loli i en Lalo i s’inscriu de ple en la tradició del gènere.
Ha actuat en sales de festes i programes de ràdio i televisió a l’estat espanyol, Alemanya, Brasil, Tunísia i Colòmbia, i ha creat l’espectacle La llegenda de Fu-Txang per a Port Aventura (1998).
Sala i Costa, Xavier
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà, 19 agost 1943 – )
Il·lusionista, més conegut amb el nom artístic de Xevi.
Ha actuat arreu dels Països Catalans i per Europa, i ha intervingut en diverses pel·lícules.
Des de l’any 1969 posseeix el rècord mundial de conducció d’automòbil amb els ulls tapats, amb el trajecte de Barcelona a Montserrat.
Julve i Salvadó, Jesús *
Il·lusionista i prestidigitador català, més conegut pel seu nom artístic d’Hausson (1955- ).
Hausson
(Barcelona, 30 març 1955 – )
(Jesús Julve i Salvadó) Il·lusionista i prestidigitador. Conegut com el gentelman de l’il·lusionisme, al començament dels anys 1980 participà (juntament amb altres) en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa, amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de Màgia en dues parts (1987) i Poemància (1996).
Ha participat als films Màgia a Catalunya (1983) i Entreacte (1988). Ha rebut, entre d’altres, el Premio Nacional de Manipulación (Madrid, 1971), el 1er. Prix International de Manipulation, a Montecarlo (1974) i l’Aplaudiment Sebastià Gasch (1978).
Enllaç web: Hausson
Carlston *
Pseudònim de l’il·lusionista català Carles Bucheli i Sabater (1903-81).
Bucheli i Sabater, Carles
(Barcelona, 9 abril 1903 – 19 abril 1981)
“Carlston” Il·lusionista. De família suïssa, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional.
Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria, amb què triomfà als locals de més renom de l’estat espanyol gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb que executava els jocs.
Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de Joaquim Partagàs, a la mort d’aquest adquirí l’establiment, que convertí en una escola d’il·lusionisme per a professionals, aficionats i intel·lectuals.
Partagàs i Jaquet, Joaquim
(Barcelona, 15 setembre 1848 – 28 desembre 1931)
Il·lusionista. Un dels noms històrics de l’il·lusionisme català. A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina. El 1877 arribaven notícies que es dedicava amb èxit a l’il·lusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Río de Janeiro l’anomenava el taumaturg català.
El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia. El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral. Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’estat espanyol (Saló Màgic, rambla del Centre núm 30) i viatjà constantment a París per importar les últimes novetats en matèria d’il·lusionisme.
Conegut amb el sobrenom del Rei de la Màgia, el 1881 fundà amb aquest nom la botiga de jocs d’il·lusionisme que encara existeix avui al carrer de la Princesa de Barcelona i que, després de la seva mort, han regentat Carles Bucheli i Sabater (1932-81), la seva neboda Joana Grau i Bucheli i el mag holandès Flip (1981-84) i, del 1984 ençà, Josep Maria Martínez i Rosa Maria Llop, del grup La Capsa Màgica.
Li-Chang
(Badalona, Barcelonès, 9 abril 1916 – Barcelona, 12 gener 1998)
(Joan Forns i Jordana) Il·lusionista. Començà a fer màgia a 12 anys amb el nom de Caballero Forns. Els seus pares li feren construir un circ itinerant (Gran Circo Forns) amb el qual recorregué tot l’estat espanyol.
Entre el 1931 i el 1933, impressionat per l’actuació de Fu-Manchú a Barcelona, es rebatejà com a Ling-Fu, nom que, per un malentès legal, el 1945 canviaria pel definitiu de Li-Chang.
La caracterització, la gestualitat i un vestuari acuradíssim -usava fins a 30 quimonos en escena- li conferiren una absoluta aparença xinesa. Dotat d’un gran sentit artístic i una tècnica molt depurada, se’l considera el més internacional dels mags catalans.
Sovint amb carpa pròpia i sempre acompanyat de la seva esposa i col·laboradora (Ramona Mitjans, Miss Foo-Lin, 1916), els seus fills Joan i Montserrat i una companyia de 25 artistes, oferia espectacles basats en l’il·lusionisme i completats amb un luxós cos de ball.
Creà espectacles com El embrujo de Asia (1945), El sueño de una noche en China (1946), El dragón de Oro (1952) o Magolandia (1954).
Inicià un llarg periple pels circs i sales de festes més importants d’Europa i Amèrica. El 1972 s’estabilitzà a Catalunya i féu les últimes actuacions a les II Jornades Màgiques (Mollet, 1992) i La Màgia de la Mercè (Barcelona, 1993).
Rebé el premi Aplaudiment Sebastià Gasch (1985), la medalla al mèrit màgic de la Societat Catalana d’Il·lusionisme (1982), la Medalla de Oro del I Congreso Internacional de Amigos del Circo (1988) i altres distincions, com la de Mag d’Honor a la Trobada Internacional de Mags d’Almussafes (1997).
Des de l’any 2000 se celebra en honor seu a Badalona el Festival Internacional de Màgia-Memorial Li-Chang.
Dades dels Països Catalans 