Arxiu d'etiquetes: Godella

Zaforteza i Musoles, Dídac de

Deixa un comentari

(Godella, Horta, 28 agost 1884 – Palma de Mallorca, 3 juliol 1962)

Historiador. Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura. Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma de Mallorca i València.

Entre les seves nombroses obres d’investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico, inacabada (quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960).

Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué un poema patriòtic en castellà Son Berga, dedicat a José M. Pemán. Era acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia i cavaller de l’orde de Sant Joan.

Fou besnebot seu Josep de Zaforteza i Montaner  (Catalunya, segle XX)  Marquès del Tremolar.

Sanchis i Pascual, Francesc

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 5 octubre 1866 – Godella, Horta, 17 novembre 1934)

Socialista. Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan “República Social” (1831).

El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents pel PSOE.

Salvador de Godella, el

1 Resposta

(Godella, Horta)

Santuari, pròxim al nucli urbà, construït el 1720 (i restaurat posteriorment) en substitució d’un altre d’existent ja el segle XVI (dedicat a la Purificació).

Rodríguez i Bronchu, Salvador

Deixa un comentari

(Godella, Horta, 28 novembre 1913 – 27 novembre 1999)

Pintor. Signà amb el segon cognom. Format a Godella, on fou deixeble de Joan Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1951).

Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’estat espanyol i dels EUA i ha obtingut diversos premis.

Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme.

Cortina i Gallego, Rigobert

Deixa un comentari

(Godella, Horta, 1843 – València, 1920)

Compositor. S’establí a València, on es dedicà a l’ensenyament.

És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc.

Capuz i Gil, Antoni

2 Respostes

(Godella, Horta, 1846 – País Valencià, segle XIX)

Escultor d’imatgeria religiosa. Seguí la tradició familiar dels Capuç dels segles XVII i XVIII.

Fou el pare de Josep i de Pasqual Capuz i Mamano.

Campolivar

1 Resposta

(Godella, Horta)

Barri residencial i d’estiueig, al límit amb el terme de Rocafort de Campolivar.

Godella (Horta)

20 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 8,41 km2, 30 m alt, 13.125 hab (2014)

Situat al nord-oest de València, a la zona anomenada els Deserts de Dalt.

La sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible el regadiu que ocupa l’est del terme i és destinada als conreus hortícoles, com el blat de moro, xufla, patates, hortalisses, etc. El secà (garrofers i oliveres) s’estén cap a l’interior, a la part més muntanyosa. Altres recursos econòmics són algunes indústries tèxtils i del calçat i l’explotació de pedreres, si bé bona part de la població treballa a València, ciutat de la que depèn la serva àrea comercial.

El poble (godellans o godellers) forma pràcticament una conurbació amb Burjassot; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Bartomeu, construïda en 1744-54 sobre el temple primitiu (romànico-gòtic), i algunes cases del barri de Campolivar, antic centre d’estiueig de l’alta burgesia valenciana.

Dins el terme hi ha el santuari del Salvador de Godella.

Enllaç web: Ajuntament

Amigó i Ferrer, Lluís d’

2 Respostes

(Massamagrell, Horta, 17 octubre 1854 – Godella, Horta, 1 octubre 1934)

Eclesiàstic. Caputxí, administrador apostòlic de Solsona (1907-13) i bisbe de Tagaste (1907) i de Sogorb (1913). Fundà els terciaris caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (Massamagrell, 1889) i les teresianes caputxines de la Sagrada Família (Benaguasil, 1885).

La seva obra pastoral fou orientada cap a la formació religiosa de la joventut i a la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris, els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots.

El 1914 fou elegit senador per la província de València.

Alonso i Torres, Lambert

1 Resposta

(Godella, Horta, 18 setembre 1863 – 19 febrer 1929)

Tenor i pintor. Va rebre formació musical a València i a Roma, fou catedràtic de cant al Conservatori Superior de Música de València, fou president de la secció de música de Lo Rat Penat i va compondre unes quantes obres musicals.

Com a pintor, fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles a València i d’Ignasi Pinazo, cultiva la pintura de gènere, amb la qual participà en nombroses exposicions (Madrid, Barcelona, París, València). Hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno, de Madrid.