(Benifairó de les Valls / Faura, Camp de Morvedre)
Nom del nou municipi que resultà dels dos anteriors, realitzada per acord del governador civil de València el 1884 i confirmada pel decret reial del 1887.
Vila de la Unió, la
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Benifairó de les Valls
Sanxes-Coello i de Moia, Alfons
(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 1531 – Madrid, 8 agost 1588)
Pintor. Residí durant la seva joventut a Portugal, motiu pel qual sovint ha estat considerat portuguès. Consta que es va formar a Flandes, al costat d’Antoon Mor van Dashorts, bé que va rebre una gran influència directa de l’art de Tiziano.
Tot prescindint del detallisme nòrdic assoleix una tècnica més lliure i, tot i que segueix durant molt de temps fidel a les fórmules de Mor, aconsegueix notes coloristes venecianes, i fa una pintura més lluminosa i menys freda.
Fou pintor de cambra de Felip II. Sobresortí especialment com a retratista, però també va fer pintura religiosa: Esposalles de santa Caterina (1578), Sant Sebastià (1582), Sant Vicenç i Sant Jordi.
En el retrat va pintar amb gran sentit psicològic, cal esmentar-ne, com a més importants. Felip II (1575), Infant don Carles (1579), Infanta Isabel Clara Eugènia (1579), Infanta Caterina Miquela, Isabel de Valois (1560), etc.
Llogarets, els -Camp de Morvedre-
(Faura / Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre)
Antic municipi, situat entre els dos actuals, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó (a Santa Coloma hi ha l’església de Sant Joan).
El 1845 foren annexats a Faura. Havien estat llocs de moriscs.
Garrofera, la -varis geo-
la Garrofera (Alzira, Ribera Alta) Caseria, a 15 km del nucli urbà.
la Garrofera (Benafigos, Alcalatén) Caseria, 3 km al sud de la vila.
la Garrofera (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre) Antic lloc, que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura el 1845.
la Garrofera (Guadassuar, Ribera Alta) Caseria, a 12 km del nucli principal, a tocar de la caseria del municipi d’Alzira.
la Garrofera (Xàtiva, Costera) Enclavat (1,04 km2), dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.
la Garrofera (Xelva, Serrans) Despoblat, desaparegut arran de l’expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual.
Creu de Quart, la
(Benifairó de les Valls / Quart de les Valls / Sagunt, Camp de Morvedre)
Contrafort meridional (346 m alt) de la serra d’Espadà, termenal dels tres municipis.
Juntament amb les muntanyes del Codoval i de Romeu constitueix el límit entre la vall de Segó i les Baronies, a la vall del Palància.
Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 4,3 km2, 34 m alt, 2.229 hab (2014)
Estès per la vall de Segó, al nord-est de Sagunt. Del 1884 al 1906 formà un sol municipi amb el terme de Faura, el qual va rebre el nom de la Vila de la Unió. Una part del terme és ocupada per boscos de pins, garrigues i pasturatges.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers i vinya); el regadiu (taronges i hortalisses) s’han estès darrerament, gràcies a l’augment de cabal de la font de Quart. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris. La ramaderia és poc important. Àrea comercial de València.
Al poble, pràcticament unit a la vila de Faura, hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Gil.
Dins el terme es troben els despoblats de la Garrofera, els Frares i els Llogarets.
Enllaç web: Ajuntament
Gómez i Garcia-Ribera, Julià
(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 12 gener 1901 – París, França, 8 agost 1987)
Polític, conegut amb el pseudònim de Julià Gorkin. Secretari de les Joventuts Socialistes de València, fou un dels fundadors de la Federació Comunista de Llevant. Al començament de la Dictadura de Primo de Rivera s’exilià a París, on fou membre del PC francès i col·laborà estretament en la direcció del PCE.
El desembre de 1929 declarà les seves simpaties trotskistes, col·laborà assíduament a “La Vérité” i formà part de l’oposició comunista d’Espanya fins al mes de juny de 1931, en què retornà a Espanya i s’afilià al Bloc Obrer i Camperol.
Dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) des del 1935, durant la guerra civil fou el director nominal de “La Batalla”. Fou detingut amb altres dirigents del POUM al juny de 1937. Exiliat a diversos països d’Europa i Amèrica després de la guerra, el 1948 abandonà el POUM i ingressà al PSOE.
És autor de novel·les, com Días de bohemia (1930) i La muerte en las manos (1957); de peces de teatre, La guerra estalla mañana (1934) i Fantasmas de la Historia (1961), i de diversos assaigs històrics, polítics i testimonials, entre els quals destaquen Caníbales políticos (1941), Ainsi fut assassiné Trotsky (1948), Espanya, primer ensayo de democracia popular (1961), El proceso de Moscú en Barcelona (1974) i El revolucionario profesional (1975).
Dades dels Països Catalans 