(l’Alguer, 1870 – Roma, Itàlia, 1916)
Escriptor. Llicenciat en dret. Publicà poesia, d’arrel popular, sobretot a revistes perpinyaneses.
Traduí al català Dante, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans. Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès.
(Alacant, 19 octubre 1849 – Novelda, Vinalopó Mitjà, 27 desembre 1916)
Músic. El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics. Dirigí la capella de música del Col·legial de Sant Nicolau.
Deixà obres per a orgue, piano i cor. També té composicions per a orquestra i per a banda.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707 a Manuel Mercader i de Calataiud pel rei-arxiduc Carles III.
Fou rehabilitat el 1916 per Antoni de Mercader i Vallier, fill del marquès de Malferit, amb la denominació de marquesat de la Vega de València.
(Alacant, 1 desembre 1916 – 1925)
Diari del matí. De temàtica especialment política, n’era gerent Manuel Pérez Mirete.
En foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio. Tenia impremta pròpia.
(Pàdua, Itàlia, 22 novembre 1916 – Sàsser, Sardenya, 14 juliol 1971)
Filòleg. Es llicencià en arquitectura, on assolí èxits professionals. Poliglot, s’especialitzà en l’alguerès i en els dialectes sards.
Publicà proses i poemes en català i fou president del Centre d’Estudis Algueresos.
(Pollença, Mallorca, 1862 – Palma de Mallorca, 1916)
Historiador. Canonge de la seu de Mallorca i catedràtic d’història al seminari.
La seva obra més important és la Historia de Pollensa (1897-1906); publicà també el recull de poemes en llatí -amb traducció al català de Llorenç Riber– Carmina (1905), i monografies com les dels santuaris de Lluc i Cura o Orígens del cristianisme en la illa de Menorca… (1890, 1948).
(Palma de Mallorca, 5 març 1916 – )
Entitat esportiva. Creada bàsicament per a la pràctica del futbol. Jugà a l’estadi Lluís Sitjar, conegut a nivell popular per es Fortí, i el 1999 es traslladà al nou estadi olímpic de Son Moix.
Després d’algunes temporades a segona divisió, la temporada 1986-87 pujà a primera. Posteriorment, baixà de categoria per recuperar-la el 1997.
Situat entre els primers de la taula, disputà el 1999 la final de la Recopa d’Europa. Ha estat en diverses ocasions finalista de la copa del Rei.
Enllaç web: Club Deportiu Mallorca
(Perpinyà, 16 març 1835 – París, França, 27 setembre 1916)
Metge psiquiatre. Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals.
Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme (1871), Étude clinique sur la paralysie générale (1873), Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement (1873), Recherches sur les centres nerveux (1876), Leçons cliniques sur l’épilepsie (1882) i Leçons cliniques sur les maladies mentales (1887).
Era membre de l’Académie de Médecine (1915).
(Artà, Mallorca, 31 desembre 1916 – 1931)
Publicació catòlica, en català. Començà com a quinzenal, passà a setmanal i es publicà diàriament des del gener de 1926.
Dirigida per Andreu Ferrer, publicà treballs literaris, polítics i econòmics.
Entre els col·laboradors hi figuraven Fèlix Escalas, Josep M. Tous i Maroto, B. Santos Valls, entre d’altres.
(València, 29 octubre 1916 – 20 juny 2007)
Escriptor i editor. El seu treball d’investigació se centrà especialment en la vida valenciana del segle XIX.
Escriví les novel·les Cala preciosa (1942) i Los Romeu, premi València de Literatura del 1954. Publicà alguns llibres referits a la vida i obra de l’escriptor Blasco Ibáñez: Blasco Ibáñez y la Valencia de su tiempo (1967), Vicente Blasco Ibáñez (1967), Blasco Ibáñez: Política i periodisme (1970) i recopilà i prologà els articles que integren el llibre pòstum de Blasco Ibáñez Crónicas de Viajes (1968).
El 1973 reedità en edició facsímil l’obra de Constantí Llombart, Los fils de la Morta-Viva.
Dades dels Països Catalans 