Raval, a l’oest de la vila.
Antic castell, situat a l’oest de la vila. Esmentat el 1099 dins el comtat de Besalú i la parròquia de Sant Julià de Llers.
Pertangué, al primer terç del segle XII, a Berenguer Renard.
(Llers, Alt Empordà, 24 desembre 1861 – Barcelona, 1927)
Compositor i professor. Estudià a Barcelona. El 1900 s’establí a Bahía Blanca (Argentina) on fundà una acadèmia de música.
El 1918 tornà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament. És autor de música religiosa i de cançons infantils.
(Lima, Peru, 27 desembre 1752 – Llers, Alt Empordà, 20 novembre 1794)
Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).
En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres (1793). Mort el general Ricardos, li succeí en la capitania general i es possà al front de les forces del Rosselló (1794).
Derrotat al Voló el 30 abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres; la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressucitar (maig 1794) el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Borbó amb la Nova Planta.
Aquest sometent, però, no tingué l’eficàcia esperada a causa del seu caràcter obligatori, de la falta d’oficials catalans i de la penúria econòmica: no reeixí a aturar l’exèrcit francès, el qual aconseguí de prendre Cotlliure (26 maig) i la capitulació del castell de Bellaguarda (setembre 1794).
Carvajal fou derrotat, encara, a la batalla de Mont-roig (dita també de Darnius o de la Muntanya Negra), fet que provocà la rendició, sense resistència, del castell de Figueres (novembre 1794). Tant Dugommier com ell moriren a conseqüència de la batalla.
(Llers, Alt Empordà, 26 març 1927 – Anglès, Selva, 26 maig 2014)
Pintora. La seva pintura, expressionista i molt personal, ha usat indistintament la figuració i l’abstracció. Professora d’arts plàstiques.
El 1967, juntament amb el seu marit Ricard Creus, fundà l’escola de tècniques d’expressió L’Arc. Col·laborà en l’orientació pedagògica d’educadors.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,28 km2, 142 m alt, 1.210 hab (2016)
Situat a l’aiguabarreig de la Muga amb el riu Manol, al nord-oest de Figueres. Terreny suaument accidentat i cobert en part de suredes.
Agricultura de regadiu i de secà (blat, userda, blat de moro, amb conreus intercalats d’olivera), complementada per l’avicultura i activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres de calcàries. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.
La vila és al vessant d’un serrat coronat per les ruïnes (torres i muralles) de l’antic castell de Llers; l’església parroquial és dedicada a sant Julià i santa Basilissa, i és obra dels segles XVII-XVIII. Fou el centre de la baronia de Llers.
El terme també comprèn els ravals del Poblenou de Llers, Llagostera, Masvidal i la caseria dels Hostalets de Llers.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(Llers, Alt Empordà, 3 maig 1879 – Barcelona, 21 maig 1968)
Farmacèutic. Es llicencià a Barcelona el 1911. Establert a Figueres, a instàncies de l’oftalmòleg Francesc Agulló desenvolupà la preparació de la pomada oftàlmica a l’òxid groc de mercuri (fòrmula de Pagenstecher), que obtingué una àmplia difusió arreu del món i li permeté desenvolupar una empresa farmacèutica familiar, especialitzada en productes oftàlmics.
Trasllada l’empresa al Masnou, adquirí el 1921 l’apotecaria del monestir benedictí de Santa Maria la Real de Nájera (Logronyo), reinstal·lada al Masnou com a museu de farmàcia i medicina. El 1925 fundà els Laboratoris del Nord d’Espanya (els quals, després de la seva mort, reberen el nom de Laboratoris Cusí SA), que dirigí amb el seu germà Rafael.
El 1958 ingressà a l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. Fou també membre de la germandat de Poblet.
Dades dels Països Catalans 