(Palma de Mallorca, 12 juliol 1767 – 1 octubre 1831)
Escriptor. Era comte d’Aiamans. És autor d’un Diccionari mallorquí-castellà.
Togores i Sanglada, Josep de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1767
Tamarit, baronia de
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1767 a Josep Vicent Ramon i Cascajares, regidor de València, comte consort de Ripalda.
Passà als Agulló i als Pascual de Quinto.
Sangenís i Torres, Antoni
(Albelda, Llitera, 12 juliol 1767 – Saragossa, 12 gener 1809)
Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l’Academia de Ingenieros d’Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d’una bala de canó, després d’haver actuat amb heroisme. Tenia aleshores el grau de coronel.
És autor d’un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d’altres escrits sobre temes militars.
Rúbio, Felip
(País Valencià, segle XVIII – 1767)
Arquitecte. És autor de l’antiga Duana de València.
Gil -varis bio-
Francesc Gil (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606) Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.
Joan Tomàs Gil (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII) Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.
Joaquim Gil (València, 1767 – després 1827) Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).
Josep Gil (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828) Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.
Pere Gil (País Valencià, segle XVI) Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.
Gaietà de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1707 – 1767)
(Antoni Deià i Tortella) Religiós caputxí, teòleg i historiador. Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen… (1746) i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751).
Traductor al castellà del Desconhort de Ramon Llull, deixà inèdites unes notes a la Història de Mallorca de Joan Binimelis, juntament amb Misceláneas históricas, una història del santuari de Lluc i Antiglorias de Mallorca.
Focos, Lluís
(Palma de Mallorca, 1699 – 1767)
Numismàtic. Reuní una important col·lecció de monedes.
Escriví en castellà poesies originals i traduccions per al teatre.
Elío y Olondriz, Francisco Javier de
(Pamplona, Navarra, 4 març 1767 – València, 4 setembre 1822)
Militar i polític. Participà en les operacions del Rosselló. En acabar la guerra del Francès era capità general de València, on donà suport a la causa absolutista de Ferran VII de Borbó i perseguí els liberals.
Reinstaura el turment i ordenà nombroses execucions.
Després del triomf liberal de 1820 fou empresonat i executat.
Despuig i de Rocabertí, Ramon
(Illes Balears, 1633 – 1681)
Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d’Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina.
Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon, Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i:
Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla (Illes Balears, 1667 – 1712) Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç Despuig i Fortuny, i de:
Ramon Despuig i Fortuny (Illes Balears, 1703 – 1774) Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner (Illes Balears, segle XVIII). Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou:
Josep Despuig i Fortuny (Illes Balears, 1767 – 1835) Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa Despuig i Safortesa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.
Cuenca i Pardo, Vicent
(Xàtiva, Costera, 26 abril 1767 – 11 maig 1845)
Arquitecte. Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1801). Succeí el seu pare, Francesc Cuenca, com a mestre de l’obra de la col·legiata de Xàtiva.
Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón.
Professà al convent de franciscans de Xàtiva (1784).
Dades dels Països Catalans 