Arxiu d'etiquetes: 1671

Sisternes i d’Oblites, Jeroni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – València, 1671)

Frare trinitari. Ocupà diversos càrrecs a l’orde, entre ells el de provincial.

Publicà alguns dels seus sermons.

Safortesa-Tagamanent i Sunyer -germans-

1 Resposta

Eren besnéts de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent.

Francesc de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1693)  Noble. Al quedar vidu de la princesa de Sancí, fou bisbe de Siracusa.

Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – 1671)  Cavaller de Montesa. Jurat en cap de Mallorca i darrer mascle de la línia.

Pere de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1694)  Cavaller de Sant Joan. Fou governador de Calàbria.

Crespí de Valldaura i Brizuela, Cristòfor

3 Respostes

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 18 desembre 1599 – Madrid, 22 febrer 1671)

Jurisconsult. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Francesc i de Lluís.

Fou oficial de l’Audiència de València, i l’any 1642 passà a la cort com a regent del Consell d’Aragó. L’any 1652 en fou nomenat president i, com a tal, vice-canceller d’Aragó.

Formà part de la Junta de Govern que assessorava la regent Marianna d’Àustria en la minoritat de Carles II (des del 1665).

Bordazar d’Artazu, Antoni

3 Respostes

(València, 11 setembre 1671 – Valldecrist, Alt Palància, 11 febrer 1744)

(o Bordassar)  Impressor i erudit. Fill de l’impressor Jaume Bordassar. Amic de Gregori Maians, freqüenta el cercle de Baltasar de Iñigo, Vicent Tosca i Joan Baptista Corachán, amb qui fundà l’Acadèmia Matemàtica, de la qual en publicà les bases a Idea de una Academia Matemática (1740).

Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica. Col·laborà estretament en la preparació de l’Arithmetica de J.B. Corachan, del Compendio Mathematico de V. Tosca i de l’Ortografia española atribuïda a Maians. Escriví Planificación de la impremta del rezo Sagrado (1732).

Boïl de La Scala -varis bio-

2 Respostes

Vicent Boïl de La Scala  (País Valencià, segle XVII – 1671)  Darrer baró de la línia de Manises. Fou creat marquès de La Scala.

Joan Boïl de La Scala  (País Valencià, segle XIV)  Noble. Fou l’iniciador de la línia de Mislata. Prestà diners a l’infant Alfons per a l’expedició a Sardenya. Sembla que, vidu, rebé ordes sagrats i fou canonge. Fou el pare de:

Pere Boïl  (País Valencià, segle XIV – 1361)  No tingué successió masculina i amb ell s’extingí la branca de Mislata.

Lleopard, Jeroni

(Barcelona, vers 1600 – Elna, Rosselló, 1671)

Eclesiàstic. Partidari dels francesos, lluità al setge de Barcelona, que abandonà en ésser ocupada la ciutat pels exèrcits de Castella (1652), i passà a Elna, on fou vicari general i administrador dels béns que foren ocupats al Sant Ofici.

Josa i d’Agulló, Francesc de

1 Resposta

(Barcelona, vers 1671 – Viena, Àustria, 1721)

Eclesiàstic i erudit. Canonge de la catedral de Barcelona, ardiaca de Santa Maria del Mar (1702) i vicari general de Barcelona.

Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700), i partidari de l’arxiduc Carles III. Per això, a la mort del bisbe de Barcelona Benet de Sala, a qui havia acompanyat a Roma a rebre el capel cardenalici (1715), li fou prohibit el retorn.