Arxiu d'etiquetes: 1751

Segura, Jacint

Deixa un comentari

(Alacant, 13 març 1668 – 1751)

Erudit. Dominic des del 1683, fou professor de diversos col·legis de l’orde. Participà de l’esperit crític dels historiadors valencians del començament del segle XVIII, esperit crític que intentà de comunicar als estudiants: Norte crítico con las reglas más ciertas para la discreción en la historia (1733).

Contra els atacs de B.J. Feijoo a Savonarola en el seu Teatro crítico, publicà uns Vindicias históricas por la inocencia de Fr. Gerónimo Sabonarola (1735), obra per la qual fou repetidament atacat pels dietaristes del “Diario de los literatos de España” en llargs articles i per Feijoo mateix. Segura respongué amb dues extenses apologies contra els dietaristes.

Polemitzà també amb el teòleg i historiador Agustí Sales: Verdad vindicada contra las falsedades, ficciones y calumnias que contiene la Apología crítica del Dr. Agustín Sales (1737), el qual també participà contra ell en la polèmica dels dietaristes.

Amic de Gregori Maians, influí en aquest perquè es dediqués a la història civil i eclesiàstica. Escriví també sobre l’orde de predicadors i sobre la Historia Ordinis Praedicatorum (1741).

Sabata de Calataiud i Bou, Isabel Sanxis

2 Respostes

(País Valencià, segle XVII – 1643)

Tercera muller de Lluís de Calataiud i Sanoguera (parent llunyà). Filla i hereva de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars i mare d’Antoni de Calataiud i de Blanes i d’:

Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Calataiud (País Valencià, segle XVII)  Tercer comte de Real. Àlies Sanxis de Calataiud. El seu besnét fou:

Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVIII – després 1751)  Comte de Real. Fou el darrer membre de la branca dels comtes de Real, ja que morí solter, i la seva herència passà als descendents de la seva germana Agnès Maria de Calataiud i Ferrandis d’Híxar.

Ramis i Ramis, Bartomeu

4 Respostes

(Maó, Menorca, 3 juliol 1751 – 26 juliol 1837)

Metge. Germà de Joan, Antoni, Pere i Josep. Estudià a Montpeller i es doctorà a Avinyó. A més de l’exercici de la medicina a la ciutat natal formà part de la Societat de Cultura de Maó.

És autor de diverses obres que s’han perdut i de Breu discurs sobre el perniciós i indecent costum d’enterrar dins les esglésies (1818).

López i Enguídanos, Josep

1 Resposta

(València, 21 novembre 1751 – Madrid, 7 agost 1812)

Pintor i gravador. Germà de Tomàs. Format a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual fou acadèmic de mèrit, i pintor de cambra del rei.

És autor de dues Natures mortes, de les làmines de l’edició del Quixot del 1797 i de les il·lustracions per a diverses obres didàctiques.

Llabrés d’Armengol i Ram de Viu, Nicolau

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1751 – 1823)

Escriptor il·lustrat. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan i prengué el nom de Llabrés, per bé que no se’n deia. Fou un il·lustrat molt actiu dins la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País.

Escriví poemes en llatí i en castellà, i a aquesta llengua traduí el Paradise Lost, de Milton.

Gavilà i Mulet, Felip Antoni

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 1667 – Lisboa, Portugal, 1751)

Militar i escriptor. Partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. Fou governador de Dénia, ciutat que lliurà (1705) a Carles III i la defensà contra els setges filipistes.

Després de la guerra, passà al servei del rei de Portugal, on esdevingué coronel d’enginyers.

Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura.

Forners, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1691 – 1788)

Franciscà i lul·lista. Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) i a Magúncia.

Ocupà la càtedra lul·liana a la Universitat de Mallorca, i després anà a Salamanca, on creà un nucli consagrat a Ramon Llull, autor del qual va difondre i defensar les seves doctrines.

En diverses obres defensà la doctrina lul·liana i en publicà alguna versió castellana.

Fou germà seu Miquel Forners  (Palma de Mallorca, 1688 – 1751)  Franciscà i lul·lista. Estudià a Magúncia i publicà el Dialogus, en què pretenia de demostrar les veritats de la fe segons la raó natural. Deixà inèdita una introducció a l’art lul·lià.

Deville, Gabriel

1 Resposta

(la Tor de França, Fenolleda, 7 maig 1751 – 14 maig 1796)

Eclesiàstic. Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782. Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà (sense l’acord de Roma) el 1791.

Consagrat a París, publicà aviat una Lettre pastorale de M. l’evêque du dèpartament des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion ècrite au pape par M. Deville, atac molt dur contra la cúria romana. Tingué un consell episcopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional.

El 1793 renuncià al bisbat, alhora que feia apostació pública. Es retirà a la Tor de França, on treballà a les fargues familiars. Abans de morir féu una retractació, també pública, impresa a París el 1796.

Ballester i Noguera, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1751 – 21 febrer 1794)

Metge. Mantingué relació amb Jenner, el descobridor de la vacuna contra la verola, i la practicà a Mallorca abans que a moltes capitals europees.

Secretari perpetu de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca, escriví nombroses memòries, una de les quals li fou premiada pòstumament per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Acadèmia Valenciana

1 Resposta

(València, 1742 – 1751)

Institució fundada per intel·lectuals i científics valencians sobre la iniciativa de Gregori Maians amb la finalitat de recollir i editar treballs crítics i moderns i d’estimular l’estudi i el progrés de les arts i les ciències. Quedà emmarcada en el context de la Il·lustració.

Edità Avisos del Parnaso, de Joan Baptista Corachán, i les Obras cronológicas del marquès de Mondéjar.