Guillem Escrivà d’Eivissa (País Valencià, segle XIII – 1303) Fou senyor de Benioquer, l’Alcúdia i l’Ènova, comprades al rei Alfons II el Franc, i de Murla i Benibraïm, adquirits a Bernat de Sarrià. Fou fill seu Berenguer Escrivà (mort després 1317) i potser també Pelegrina.
Pere Escrivà d’Eivissa (País Valencià, segle XIII – Eivissa, v 1317) Ciutadà d’Eivissa. Pare de Francesc Escrivà d’Eivissa (País Valencià, segle XIII – després 1318) Veí de Xàtiva.
Berenguer Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a Sueca i a Cullera.
Berenguer Escrivà (País Valencià, segle XIII – després 1317) Fill de Guillem Escrivà d’Eivissa, i potser germà de:
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1275) Senyor de Patraix. Pare de Guillem Escrivà. Fou batlle de la ciutat de València i procurador general del regne entre 1270 i 1275.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – vers 1322) Senyor de la baronia de Patraix. Fill de Guillem Escrivà (mort després 1269). Tenia un germà dit Andreu d’Albalat. Serví Jaume II el Just en la guerra contra Almeria (1309). Es casà amb Joana Garcia, i foren pares de Joan Escrivà i Garcia.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – vers 1317) Batlle de València. Fill de Guillemó Escrivà. Deixà, entre d’altres, un fill anomenat com ell, Arnau Escrivà.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Batlle de València (1327). Fill de l’homònim anterior.
(Catània, Sicília, 1317 – 3 abril 1348)
Tercer duc català d’Atenes i duc de Randazzo. Era fill de Frederic II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Heretà el títol grec a la mort del seu germà Guillem de Sicília (1338), encara que, com els seus antecessors, no anà mai al seu nou domini, sinó que restà a Sicília.
El 1342, mort el seu germà, Pere II de Sicília, un fill menor d’aquest n’heretà la corona siciliana, i Joan en féu de regent, enmig de l’anarquia nobiliària i les amenaces de Nàpols. Ell mateix fou protagonista d’una discòrdia greu amb el noble Mateu de Paloci, el qual es passà als angevins.
Joan morí prop de Catània, víctima de la pesta. Deixà un fill de poca edat, Frederic de Sicília, que li succeïa als ducats de Randazzo i d’Atenes, aquest darrer a penes nominal. Altres fills seus i de la seva muller, Cesarina Llança foren Elionor de Randazzo, muller de Guillem de Peralta, i Constança. Potser fou fill natural seu un Esteve que lluitava a Sardenya el 1354.
(Catalunya, segle XIII – Peníscola, Baix Maestrat, 1317)
Senyor de Castellvell. Adoptà com a primer cognom el de la seva mare, Sibil·la d’Erill en rebre la baronia d’Erill del seu cosí Guillem (III) d’Erill i de Coserans (1303).
Consta en el seguici reial des del 1308. Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença (1314) i signà la donació que els hi fou feta del comtat d’Urgell.
Deixà la baronia al seu fill Arnau (II) d’Erill i de Mur i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre (1319).
(Catalunya, 1317)
Nom de l’antiga batllia de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta batllia esdevingué “cambra” o dotació especial del castell d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalano-aragonesa foren també designats amb aquest nom).
El nom de Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa.
Dades dels Països Catalans 