Arxiu d'etiquetes: 1249

Menahem ben Selomó Meiri

1 Resposta

(Perpinyà, 1249 – 1316)

(dit Vidal Selomó)  Talmudista, exegeta i comentarista jueu. Tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d’exposició.

Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer, que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis -on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus- i el Hibbur ha-Tesubà, sobre la penitència.

Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud.

Gran i General Consell

7 Respostes

(Mallorca, 1249 – 1716)

Organisme de representació i govern de l’illa de Mallorca i de la ciutat de Palma.

Creat per Jaume I i constituït per sis jurats, als quals assessoraven un nombre variable de consellers. S’ocupava del govern i de l’administració de l’illa.

Al llarg del segle XIV s’anà concretant i perfeccionant el seu funcionament, fins que fou suprimit pels decrets de Nova Planta de Felip V de Borbó.

Entença, Berenguer IV d’

8 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – vers 1249)

Senyor de la baronia d’Entença. Fill de Bernat I d’Entença. Participà en el setge de Borriana (1233) i en la batalla del Puig de Santa Maria amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València (1237).

Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres (1238), com també els llocs de Xiva i Pedralba.

Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I; més tard obtingué el perdó del rei.

Híxar, Pere Ferrandis d’ -s. XIII-

9 Respostes

(Aragó, 1245/49 – Catalunya ?, 1297)

Fill natural de Jaume I de Catalunya i de Berenguera Ferrandis. El seu pare el nomenà almirall (1263-64), lloctinent a València (1266-67) i senyor d’Híxar (1268), i el seu germanastre, Pere II el Gran, el nomenà procurador reial del Regne de València (1286-91).

Es destacà en la defensa de la frontera murciana (1273), en la repressió de la revolta dels sarraïns valencians (1276), en la conquesta de Sicília (1282), en la lluita contra la invasió de Catalunya per les tropes de Felip l’Ardit de França (1285) i en els conflictes de la Unió (1284-87).

Fou el pare de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra.

Mercè, basílica de la -Barcelona-

(Barcelona, 1249)

Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als segles XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas.

Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula.

En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als segles XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars.

L’altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s’hi venera una bellíssima Verge del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues.

A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del segle XVII, foren ocupades per la capitania general i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l’estructura primitiva.

Enllaç web: basílica de la Mercè