Arxiu d'etiquetes: 1740

Terrats, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1740 – París, França, 1796)

Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any.

Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí.

Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París.

Serrano, Jaume

Deixa un comentari

(Castalla, Alcoià, 1740 – Cadis, Andalusia, 1799)

Frare mínim. Era examinador sinodal a Cadis.

Publicà una traducció al castellà dels salms i els càntics.

Sánchiz, Francesc

1 Resposta

(València, 1740 – 8 setembre 1791)

Escultor. Deixeble d’Ignasi Vergara. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i n’esdevingué acadèmic de mèrit (1772) i tinent director (1774). També fou acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando de Madrid (1779).

És autor de La Transfiguració i de l’Al·legoria de Carles III, i de diverses imatges de sants per a la seu de València.

Sánchez, Marià Ramon

Deixa un comentari

(València, 1740 – Madrid, 1822)

Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III de Borbó.

Féu, per encàrrec d’aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d’Espanya.

Rovira i Fernández de Mesa, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Alacant, 14 juliol 1740 – València, 24 maig 1823)

Militar. Fill del regidor d’Alacant Joan Rovira i Salafranca. Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos.

Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, obtingué l’ascens a tinent general.

És autor de manuals pedagògics: Tratado de artillería (1773), Compendio de matemáticas (1781-91), Ejercicios de cañón y mortero (1787), tots publicats a Cadis.

Ludenya, Antoni

Deixa un comentari

(Almussafes, Ribera Baixa, 23 desembre 1740 – Cremona, Itàlia, 1 març 1820)

Jesuïta i matemàtic. Entrà a la Companyia de Jesús el 1758. Exiliat per Carles III de Borbó, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona. Fou membre de l’acadèmia de Màntua.

Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa (Camerino, 1791), Vera idraulica teoria (Cremona, 1817).

El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna.

García de la Cuesta y Fernández de Celis, Gregorio

Deixa un comentari

(La Lastra, Castella, 1740 – Palma de Mallorca, 1811)

Militar. Ascendit a mariscal pel seu comportament en la invasió del Rosselló i la defensa de Catalunya (1793-94). Fou nomenat capità general de Balears el 1798 i en 1810-11.

Publicà el Manifiesto que presenta a la Europa… (Palma de Mallorca, 1811).

Garcia, Bernat

Deixa un comentari

(València, 1740 – Venècia, Itàlia, 1800)

Dramaturg. Jesuïta. Per expulsió del seu orde (1767), residí a Ferrara i a Venècia.

Escriví en italià poemes, elogis fúnebres i drames; entre els darrers destacà Tarquino il Superbo (1782), així com adaptacions d’obres de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita (1786), Gonzalo della Riviera… (1786-89) i La zingara (1791-1800).

Galiana i Cervera, Lluís

2 Respostes

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 juny 1740 – 4 març 1771)

Religiós i escriptor. Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als col·legis d’Oriola, Ontinyent i València.

Publicà comentaris a obres de fra Luis de León (1769, 1765) i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos. L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs (1891) i Vicent Castañeda i Alcover (1923, 1926). Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia (Madrid) i les biblioteques Universitària i Municipal de València.

Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles (1768, 1776, 1820, 1971, etc), obra de caràcter summament popular, que aplega, literàriament, una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià. Redactà també una Recopilación de refranes valencianos (1920) i un quadern d’esmenes i addiccions a Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno.

Per la seva posició davant la problemàtica lingüística i cultural valenciana, Galiana ha estat inscrit dins el petit cercle valencià del segle XVIII anterior a la Renaixença.

Colomes, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 22 febrer 1740 – Bolonya, Alemanya, 17 gener 1808)

Dramaturg. Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió (1768).

Restà a Ferrara fins al 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric: Coriolano (1779), Scipione in Cartagine (1783), o hispànic: Agnesi di Castro (1781) i assaigs, com Les philosophes à l’encan (1796).

Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer. Fou novament exiliat.