(Elna, Rosselló, 21 setembre 1857 – 22 juny 1922)
Pintor. Conreà l’aquarel·la. Sobresortí com a paisatgista.
Aristides Maillol li féu un excel·lent retrat en escultura, que és a Elna.
Terrús, Esteve
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Elna
Santa Eugènia de Tresmals
Antic lloc.
Sant Martí de la Riba -Elna-
Masia i antiga església, a l’oest de la ciutat, posseïdes el segle XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
Miquel, Dimes de
(Elna, Rosselló, segle XVI)
Lul·lista. Doctor en Sagrada Escriptura. En temps del concili de Trento es convertí al lul·lisme per influència de Joan Lluís Vileta. Regí la càtedra de teologia lul·liana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586.
Informà Felip II sobre els manuscrits lul·lians existents, de cara a la nova biblioteca d’El Escorial. Per les seves intervencions a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma.
Dirigí al mateix inquisidor general d’Espanya una Apologia lullianae doctrinae (publicada el 1913). A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico.
Mercè i Santaló, Pere
(Elna, Rosselló, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. El 1806 publicà la seva traducció Los set Salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal.
Lazerme, Carles de
(Perpinyà, 1873 – Elna, Rosselló, 1936)
Escriptor i poeta en francès. Pertangué al grup de Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil. De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles VII de Borbó.
Es caracteritza, com a poeta, per la melancolia i la ironia. Autor dels reculls Les jours passés (1920), Tendre Paris (1921), Eaux vives (1922), Bucoliques et almanach (1927) i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos (1920), de la novel·la fantasiosa i satírica La veuve de minuit (1926) i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes (1937).
Fou col·laborador de publicacions com “La Tramontane”, “Le Roussillon” i “Le Coq Catalan”.
Lacvivier, Ramon de
(Florença, Occitània, 13 juliol 1852 – Elna, Rosselló, 29 gener 1930)
Arqueòleg i botànic. Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament, a la “La Revue Catalane” (1908-12), Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l’église d’Elne par Fossa (1914) i Le siège de Perpignan et le livre vert d’Elne (1914), així com diversos fascicles de botànica catalana i estudis filosòfics.
Illiberis
Hildesind
(Catalunya Nord, segle X – Elna, Rosselló, segle X)
Bisbe d’Elna. Primer abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador del monestir empordanès.
L’any 948 obtingué la independència del monestir de l’abadia de Sant Esteve de Banyoles, gràcies a una transacció sancionada pel rei franc Lluís IV, el qual, a més, li concedí la immunitat reial i altres privilegis. L’any 974 viatjà a Roma, on aconseguí del papa Benet VI privilegis per a l’abadia.
Fou nomenat bisbe d’Elna a la mort del bisbe Sunyer d’Empúries (977).
Grau i Salvat, Gilbert
(Elna, Rosselló, 1922 – 7 setembre 1994)
Polític. Adscrit a la línia federalista, reivindicà una àmplia autonomia per al Rosselló.
President del Partit Federalista Europeu de Catalunya, en el congrés de Verona integrà aquest grup a la Internacional Federalista.
Fou membre del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes, del Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló i de l’Acció Regionalista Catalana.
Dades dels Països Catalans 