(València, 1 novembre 1913 – 3 novembre 2002)
Veterinari. Fou director del Laboratori Pecuari Regional de València i president de l’Associació del Cos Nacional Veterinari. Dirigí les revistes “Avicultura Española” i “Avigan”.
Membre de nombroses entitats científiques, ha publicat molts treballs zootècnics i sanitaris.
(Alacant, 1906 – Madrid, 18 agost 2002)
Escriptor. Autor de diversos llibres de viatges, de divulgació sobre temes polítics i de prosa literària. S’ha dedicat bastant al periodisme.
Entre els seus títols figuren: China, Japón y el conflicto chino-japonés (1939). El imperio del Manchukuo (1941), Un viaje alrededor del mundo (1941), Nostalgia de Alicante (1943), Panorama mundial (1945) i El mundo del espionaje.
(Perpinyà, 1913 – 2002)
Historiador. Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid. D’ençà del 1945 treballà a París.
Entre diverses obres sobre història de Catalunya destaca L’offre de rétrocession du Roussillon à l’Espagne, publicada el 1962 en versió catalana.
(Algemesí, Ribera Alta, 26 maig 1913 – Bunyol, Foia de Bunyol, 6 gener 2002)
Violinista i director d’orquestra. Estudià a París i a Siena. Ha sovintejat les seves actuacions com a concertista a diverses capitals europees.
Dirigí la Banda Municipal i l’Orquestra Municipal de València i fou director del Conservatori de València (1980-83) i fundà, a la mateixa ciutat, l’Agrupació de Música de Cambra.
El 2004 foren publicades les seves memòries Sesenta años de vida musical. Memorias.
(València, 19 juliol 1941 – 26 octubre 2002)
Historiador i polític. Llicenciat en filosofia i lletres. Especialitzat en història contemporània valenciana.
Ha publicat Aspectes de la política valenciana en el s. XIX (1966), El valencianisme polític (1970), Republicans i camperols revoltats (1975), Estudis d’història contemporània del País Valencià (1979) i País i Estat: la qüestió valenciana (1989). És autor també del recull de poesies Lluernes tan sols (1960).
Dirigent del Partit Socialista del País Valencià, impulsà la integració d’aquest amb el PSOE (1978), pel qual fou elegit senador entre 1979 i 1996.
(Elx, Baix Vinalopó, 14 gener 1921 – Alacant, 16 novembre 2002)
Escriptor. Anà a viure a Alacant. Col·laborà a revistes de Madrid, Alacant i Múrcia.
És autor dels llibres poètics Perlas del silencio (1944), Poemas (1950), La lucha elemental (1955) i Otros poemas (1958), de les novel·les Teresa Ferrer (1954) i Llanuras del Júcar (1965) i de l’assaig El diálogo en la novela (1967).
També ha publicat llibres i opuscles de caràcter docent.
(Barcelona, 1926 – 2002 )
Pintor. Fou deixeble de Joan Serra i Melgosa.
Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1943.
(Barcelona, 1909 – 2002)
Arquitecte. Titulat el 1933. Ha construït bon nombre d’obres remarcables, com l’església de Sant Antoni de Vilamajor, així com notables edificis de caràcter particular.
(Barcelona, 1913 – 2002)
Arquitecte. Fill de Eduard Balcells i Buïgas, i germà d’Alfons.
Ha projectat el col·legi de Sant Francesc de Borja de Sant Cugat del Vallès (1949), el Banc Comercial Transatlàntic (1957-60) i el Banc Atlàntic (1966-69) de Barcelona.
Fou el pare de l’artista Maria Eugènia Balcells i Canela.
(Barcelona, 29 setembre 1928 – 8 octubre 2002)
Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949).
Ha estat molts anys a l’estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia.
Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetració psicològica, i un recull de narracions Els homicides (1981), de caient existencialista.
Dades dels Països Catalans 