Arxiu d'etiquetes: franquistes

Sevilla Andrés, Diego

Deixa un comentari

(València, 15 juny 1911 – agost 1982)

Advocat i polític. Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València. Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ha ocupat després diversos càrrecs dins FET y de las JONS i ha estat vice-president de la diputació de València, procurador a les corts i conseller nacional del Movimiento.

Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional (legislación extranjera) (1950), Esquema de historia constitucional de España (1948), Antonio Maura, la revolución desde arriba (1954), Canalejas (1956), Del 19 de marzo al 14 de abril (1959), Historia política de la España roja (1954), De la república al comunismo (1959), El Portugal de Oliveira Salazar (1957) i La revolución de 1854 (1960).

Rossi, Aldo

Deixa un comentari

(Romanya, Itàlia, 1898 – Roma, Itàlia, 1962)

Feixista. Nom utilitzat a Mallorca per l’advocat italià Arconovaldo Bonaccorsi. Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Alberto Bayo, per l’agost de 1936.

Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca. Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins.

Pel desembre de 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses. El 1937 Franco el condecorà.

López i Ferrer, Llucià

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1869 – Madrid, 1945)

Diplomàtic. Estudià dret a la Universitat de València i el 1898 ingressà per oposició al cos consular. Del 1913 al 1915 fou cònsol d’Espanya a l’Havana i, en tornar-ne, fou elegit diputat a corts per Alacant.

En cessar el general Berenguer com a alt comissari d’Espanya al Marroc el substituí interinament, i ocupà el càrrec l’any 1931. Dos anys després marxà a Cuba com a ambaixador, fins que dimití en iniciar-se la guerra civil.

Durant la guerra, al servei del govern de Burgos, fou destinat a Centre-américa, amb missions de propaganda, i a Gibraltar. Des del 1939 fins a pocs mesos abans de la seva mort treballà com a professor de dret internacional, a l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers.

Llorente Solá, Rafael

Deixa un comentari

(Bilbao, País Basc, 25 febrer 1893 – Madrid, 7 febrer 1948)

Militar. L’any 1936 fou empresonat a la zona republicana de Catalunya. Després de la guerra civil ascendí a general i del 1945 al 1947 fou destinat com a general en cap a la Regió Aèria de València.

Levante

4 Respostes

(València, 15 abril 1939 – )

Diari matutí. Continuador d'”Avance”, fou fundat per FET y de las JONS i pertangué a la Cadena del Movimiento. Utilitzà la maquinària i les instal·lacions d’“El Mercantil Valenciano”, i aconseguí una notable difusió a tot el País Valencià.

El 1984 fou adquirit per Premsa Valenciana. Majoritàriament publica en castellà, encara que darrerament hi ha algunes pàgines en català.

Kindelán y Duany, Alfredo

Deixa un comentari

(Castella ?, 1879 – Madrid ?, 1962)

Militar franquista. Capità general de les Balears (1939-41) i de Catalunya (1941-42).

Goicoechea Cosculluela, Antonio

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 gener 1876 – Madrid, 1 febrer 1953)

Polític. Ministre de la Governació amb Maura el 1919, col·laborà en el projecte de reforma constitucional de Primo de Rivera.

Fundà Renovación Española (1932) i col·laborà amb l’alçament militar de Franco aconseguint l’ajut italià.

Dirigí la banca espanyola després de la guerra civil.

Barba Hernández, Bartolomé

Deixa un comentari

(Madrid, 1895 – 5 gener 1967)

Militar. El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona. Durant el seu mandat tingueren lloc (abril 1947) les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Maria Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec.

Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos (Madrid 1948).

Solidaridad Nacional

3 Respostes

(Barcelona, 14 febrer 1939 – 16 juny 1979)

Diari del matí en castellà. Fundat com a òrgan del Movimiento Nacional, amb la maquinària i els locals presos al diari de la CNT “Solidaridad Obrera”.

Inicialment fou dirigit per Luys Santa Marina; posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre. Ha comptat amb algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art (a cura de Rafael Manzano) i la de música, de Ramon Pujol.

Saliquet Zumeta, Andrés

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 març 1877 – Madrid, 23 juny 1959)

Militar. Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc. Passà a Barcelona, on col·laborà en la repressió de la vaga general del 1917.

El 1923 assolí el grau de general, al Marroc. Destituït per la República (1931), s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva.

El 18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general. Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim. Dirigí l’ocupació de Madrid (març 1939). Des d’aleshores hi residí.

Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí.