Tet, la -riu-

(Capcir / Alta Cerdanya / Conflent / Rosselló)

Riu del litoral mediterrani, que neix prop del límit entre el Conflent i la Cerdanya, al massís del Carlit, encaixat en el qual s’escola vers el sud, formant prop de la capçalera l’estany de la Bullosa, fins a Montlluís, on s’obre la vall en travessar l’altiplà de la Perxa, que separa la seva conca de la del Segre; aquest curs era recorregut per una glacera.

A partir d’aquí s’engorja al congost dels Graus de Canavelles, i pren la direcció sud-oest – nord-est, marcada per la vall tectònica longitudinal, que integra el Conflent i s’obre vers la plana rossellonesa, limitada per falles importants, al peu de roc de Madres, la Pelada (al nord) i el massís del Canigó, el Gallinàs i Tres Esteles; però el seu curs epigènic no segueix el fons de l’eix sinclinal ni de les línies de falla, sinó que s’encaixa al sòcol paleozoic i divideix la fossa en compartiments, com a Vilafranca de Conflent (cubetes del Vernet i de Prada).

Al Rosselló origina bona part del Riberal i travessa el sector central de la comarca, entre els rius Aglí i Rard; desemboca a la Salanca, a la platja de Santa Maria la Mar.

Les principals valls afluents són la de la Saorra, del Vernet i de la Castellana; cal esmentar, entre els afluents de l’esquerra, el Cabrils i el riu de Catllà, i entre els de la dreta, el Carançà i el de Prats de Balaguer. És de règim nival a la capçalera, amb transició de nivopluvial.

La seva vall és seguida per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per Prada, que serveix de via de comunicació entre el Rosselló i la Cerdanya.

A l’alt curs s’obté un notable aprofitament hidroelèctric, gràcies a la conca-dipòsit de la Bullosa i al fort pendent de la vall (en 15 km des del pla de la Perxa fins a Oleta, el desnivell és de 900 m). Hi ha 8 centrals: les principals són les de Fontpedrosa, Toès, Oleta i Cassanyes (salt de 432 m).

L’aprofitament agrícola de l’alta conca es destina sobretot a prats per al bestiar, mentre que al baix Conflent s’inicia la creixent especialització hortícola i fruitera, com a prolongació del Riberal; els regatges a les petites conques i valls afluents i a la principal són d’antiga tradició. Cal esmentar la producció de peres i pomes, al sector alt, en comptes dels prèssecs i albercocs del Riberal.

Altres poblacions del curs són Rià, Vinçà, Cornellà de la Ribera, el Soler, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà i Canet de Rosselló.

Un pensament sobre “Tet, la -riu-

  1. Retroenllaç: Toès, banys de | Dades dels Països Catalans

Respondre