(Catalunya Nord, segle XIII – segle XIV)

Senyor de Cortsaví (Vallespir). Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda. Secundà des del 1274 la rebel·lió del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I.

El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem (III) de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, lluità personalment contra Arnau a Montboló i el vencé.

El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya. Tanmateix, el 1285 es decantà definitivament, amb altres grans senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere II contra els croats francesos aliats del rei de Mallorca, fet que l’obligà a expatriar-se i que en motivà la confiscació dels béns, situació que perdurà fins al 1298, que fou signada la pau entre Jaume II de Catalunya i Jaume II de Mallorca.

El 1302 assistí a Girona a l’homenatge prestat per l’infant Sanç, hereu de la corona de Mallorca, al rei de Catalunya.