Municipi i capital de la comarca del Camp de Morvedre (País Valencià): 132,37 km2, 49 m alt, 64.944 hab (2015)

(ant: Morvedre, cast: Sagunto) Situat al sector meridional de la comarca; la part occidental del terme és accidentada per diverses serres d’escassa altitud i el sector oriental arriba fins al mar, on presenta una costa baixa i amb dunes.
ECONOMIA – El terme, regat pel Palància, és en gran part dedicat als conreus; hi predomina l’agricultura de regadiu, gràcies a la sèquia major de Morvedre, que rega el terme amb aigües procedents del riu. El principal conreu és el taronger, que n’ocupa la major part de la superfície agrària. Hi tenen una certa importància la ramaderia de llana, la bovina i les granges avícoles. A més de les funcions que li corresponen com a capital de comarca, és un important centre agrari i industrial amb funcions comercials dins de la comarca (hi ha mercat els dimecres), així com també a la conca del Palància.
La indústria es concentra sobretot al Port de Sagunt, factor que ha provocat que la població d’aquest agregat superés la de la ciutat. Indústria siderúrgica, que es convertí en un complex siderúrgic integral amb el nom d’Alts Forns del Mediterrani; aquest complex entrà en una greu crisi a partir del 1983, quan dins l’àmbit del pla de reestructuració de la siderúrgica espanyola, es decidí el tancament de les instal·lacions saguntines. A més, sobresurten també la indústria química (superfosfats, subproductes de les coqueries) i la mecànica, seguides de l’alimentària (conserves vegetals) i de la fabricació de materials per a la construcció (fàbriques de ciment). Àrea comercial de València.

POBLACIÓ – La immigració, a conseqüència de l’increment industrial, suposà un notable creixement demogràfic, i la població s’ha multiplicat per 8 des del 1900; el principal augment durant el segle XX es registrà entre el 1920 i el 1930, període en que es doblà la població; també s’ha de fer esment del període 1950-60, amb un augment del 49 % de la població. L’ascens demogràfic es manifesta també respecte del total comarcal: si el 1900 en representava el 42%, en l’actualitat, concentra més de tres quartes parts de la població. La personalitat d’aquesta ciutat, que ha impedit la creació de nuclis importants al voltant, a més de les activitats industrials, es conseqüència de la riquesa agrària i de la bona localització, a la costa, i de la condició com a via d’entrada que remunta cap a la vall de l’Ebre.

HISTÒRIA – Sagunt fou originàriament una ciutat ibèrica del nord del territori del edetans, anomenada Arse i que posteriorment es conegué amb el nom actual de Sagunt. Durant l’època musulmana pertanyé a la taifa de València, i el 1238 fou reconquerida per les tropes de Jaume I; des d’aleshores tingué un important paper polític, atesa la seva situació estratègica en les comunicacions entre Catalunya, València i Aragó. Pere III el Cerimoniós, durant les lluites que sostingué contra la Unió valenciana, s’hi instal·là, i els morvedrencs, d’acord amb els unionistes, el portaren sota custòdia a València (1348). En les lluites de Pere III contra Castella fou fortalesa de Pere el Cruel, i, malgrat la pau de Morvedre, signada pel juny de 1363, la guerra continuà i Pere el Cerimoniós hi posà setge (juny 1364), després del qual la vila fou reduïda a carrer de València (1365). Ferran I d’Antequera hi obtingué la victòria amb la qual s’assegurà el domini del regne de València (27 febrer 1412). L’any 1868 el govern espanyol li retornà el nom de Sagunt.
ART – L’antiga ciutat, reconstruïda per Escipió, és situada en un turó envoltat de muralles. Durant l’Imperi s’aixecaren a l’acròpolis edificis oficials, com el temple i el teatre (ben conservat), mentre que la població vivia a la part baixa. S’han trobat restes de mosaics, escultures, etc. Les seves ceràmiques foren molt lloades per Plini i Marcial. D’època medieval resta una església gòtica del segle XIV.
Enllaços web: Ajuntament – Jove – Falles

Retroenllaç: Garcia -varis bio- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Faura (Camp de Morvedre) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Creu de Quart, la | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cases Altes (Racó) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cardona, Hug II de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Camp de Morvedre, el | Dades dels Països Catalans