Comarca del País Valencià: 817,3 km², 42.428 hab (2009), densitat: 51,91 h/km², capital: Xiva de Bunyol

Formada per 9 municipis: Alboraig – Bunyol – Dosaigües – Godelleta – Iàtova – Macastre – Setaigües – Xest – Xiva de Bunyol

(cast: Hoya de Buñol). Situada a la zona de transició entre els altiplans de Requena–Utiel i la plana de l’Horta. Al nord diversos relleus la separen del Camp de Túria, i la serra de Los Bosques de la comarca dels Serrans, al nord-oest; a l’oest, la serra de les Cabrelles senyala el límit amb la Plana d’Utiel. El límit meridional està format per la mola de Cortes i el Xúquer, que la separen de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés; a l’est, els límits físics amb l’Horta de l’Oest i la Ribera Alta són poc precisos.

GEOGRAFIA FÍSICA: El relleu de la comarca és bastant accidentat, principalment a l’oest, al nord-oest i al sud, de morfologia complexa, s’hi troben les serres de Setaigües, les Cabrelles, Malacara (1.118 m alt), Castellet, Martés (1.086 m) i Dosaigües, últims contraforts de la serralada Ibèrica.

Comarca interior, assenyala la transició climàtica entre les planes costaneres i les terres altes de l’interior; les precipitacions, amb mitjanes anuals de 400 a 500 mm, es distribueixen entre la tardor i la primavera, amb estius molt secs. La seva topografia i l’allunyament del mar determinen una certa continentalitat, marcada principalment per les temperatures hivernals (5 ºC, mitjana de gener), amb gelades freqüents: a l’estiu, la mitjana d’agost és de 22 ºC.

El Xúquer, amb el seu afluent el Magre, que rep el Millars i el Bunyol, són els principals rius que reguen la comarca. Les aigües del Magre són aprofitades gràcies a l’embassament de la Forata, construït l’any 1969.

El bosc de pins cobreix bona part del territori, i la superfície conreada ocupa només una tercera part de la comarca.

POBLACIÓ: La població es troba repartida molt desigualment, i es concentra en els municipis de la part oriental. L’evolució demogràfica es caracteritza durant el segle XX per l’estabilitat. A partir del 1960 hi va haver un augment regular gràcies a la industrialització, augment que ha afectat sobretot els municipis de Bunyol, Xest i Xiva de Bunyol, mentre que a la resta el creixement ha estat negatiu.

ECONOMIA: L’agricultura és bàsicament de secà, amb els conreus típics mediterranis (vinya, oliveres, garrofers, ametllers i cereals); al regadiu hi ha predomini dels cítrics, localitzats principalment al terme de Xiva de Bunyol, i també s’hi conreen hortalisses, blat de moro, blat i arbres fruiters. Hi ha bestiar oví, cabrum i porcí, a més de granges avícoles. L’activitat industrial és representada per les indústries tèxtil, fabricació de ciment, paperera (important des del segle XVII), siderometalúrgica, de la fusta, de la construcció i alimentària. Aquesta activitat s’ha vist molt beneficiada per la proximitat de la ciutat de València, que n’ha fet del sector més oriental de la comarca la seva àrea d’expansió industrial, gràcies en part a l’excel·lent xarxa viària de la qual disposa. D’altra banda, la comarca ha rebut un fort impuls com a lloc de segona residència dels ciutadans de València, amb un fort increment de la població durant els mesos d’estiu.

HISTÒRIA: Dins la comarca han estat trobades nombroses restes romanes que palesen la presència de poblament en aquell període. Gairebé tots els nuclis de població actuals existien ja en època musulmana, i mantingueren la població fins a l’expulsió dels moriscs, el 1609, que es perderen una gran part, i alguns llocs desaparegueren (Iàtova restà, de moment, deshabitat). El repoblament i la recuperació de l’antiga població fou lenta.

La comarca fou dividida en quatre jurisdiccions: la baronia, després comtat, de Bunyol, que pertangué als hospitalers i des del 1425 als marquesos d’Albaida; la baronia, després comtat, de Xiva, que fou de Berenguer IV d’Entença, dels Montcada marquesos d’Aitona i dels ducs de Medinaceli; la baronia de Xest, de senyoria laica i, després, de l’orde de Montesa; i la baronia, després marquesat, de Dosaigües. Durant la Primera Guerra Carlina, a causa del caràcter liberal de la població, diversos llocs sofriren cruels represàlies per part de Ramon Cabrera i d’altres caps carlins.

A l’antic règim, la major part de la comarca pertanyia a la governació de València, mentre que Alboraig, Macastre i Iàtova eren de la d’Alzira. En la divisió provincial fou inclosa a la província de València, dins el partit judicial de Xiva, que ha inclòs tota la comarca i Torís (Ribera Alta), però que ha estat darrerament absorbit pel partit judicial de Requena.