Comarca del País Valencià: 648,7 km², 16.991 hab (2008), capital: l’Alcora

Consta de 6 municipis: l’Alcora – Costur – Figueroles – Llucena – les Useres – Xodos

Nota: Els municipis d’Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat passaren el 1 de gener de 2023 a la comarca de l’Alt Maestrat.

GEOGRAFIA FÍSICA.- A la regió de Castelló, situada entre Aragó, l’Alt Maestrat, la Plana Alta, la Plana Baixa i l’Alt Millars. És una comarca accidentada, als contraforts del Maestrat i en la transició a la Plana, l’eix fluvial de la qual és el riu de Llucena.

Des d’un punt de vista geomorfològic, tota la comarca és accidentada pel Sistema Ibèric. Hi apareixen relleus de cuestas al sector de la Penyagolosa (1.814 m d’alt), punt culminant del País Valencià, que presideix un seguit de valls estretes, excavades pels rierols en els materials cretacis, que separen diversos altiplans d’uns 1.000 m d’altitud mitjana.

Típicament mediterrani, només es modificat per l’altitud; les pluges anuals oscil·len entre els 400 mm en els sectors baixos i els 700 mm en els de muntanya, tots amb marcat eixut estival. Les temperatures són molt suaus, amb mitjanes anuals que se situen entre els 16 i els 18 ºC.

La xarxa hidrogràfica, de règim torrencial, és formada pel riu de Llucena o de l’Alcora, afluent de la rambla de la Viuda de la conca del Millars. La vegetació dels sectors baixos és l’alzinar de carrasca, mentre a l’estatge superior apareixen boscs de pi roig i de pinassa.

POBLACIÓ I ECONOMIA.- Al segle XVIII la població experimentà un gran creixement gràcies a la ceràmica de l’Alcora, creada pel comte d’Aranda, senyor de la Tinença d’Alcalatén el 1727, i a la millora agrícola; en cent anys els efectius humans es quadruplicaren, i en restaren lligats a la sort de la indústria ceràmica, que a mitjan segle XIX s’estancà (la manufactura reial fou llogada el 1851 i venuda el 1858). El 1910 fou assolit el màxim de població, però aleshores s’inicià la minva a causa de la forta emigració que la crisi econòmica comportà (fil·loxera, davallada de la ceràmica).

L’agricultura, tot i beneficiada per la construcció del pantà al principi dels anys seixanta, que rega l’horta de la capital, és predominantment de secà; alternen els conreus de cereals i oliveres als sectors baixos, amb vinya dispersa, mentre que en els alts predominen les patates i el blat de moro; a la muntanya hi ha pastures per al bestiar oví i el cabrum. En el sector secundari cal destacar la ceràmica de l’Alcora. El mercat de la vila de l’Alcora topa amb els d’Atzeneta del Maestrat i de Llucena, però Castelló de la Plana és el mercat regional que domina els de l’Alcalatén.

HISTÒRIA.- l’Alcalatén comprèn l’antiga tinença d’Alcalatén creada per Jaume I el Conqueridor i mantinguda com a jurisdicció senyorial fins al segle XIX i tres localitats de l’antiga setena de Culla pertanyent a l’orde de Montesa: Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat, Aquest territori depenia del sots-governador de Castelló, i en la divisió creada a partir del 1707, fou atribuït a la governació de Morella, excepte l’Alcorà, que ho fou a la de Peníscola.

Tot i les estretes relacions econòmiques entre l’Alt Millars, de llengua castellana, i l’Alcalatén, especialment amb Llucena, al mercat de la qual concorren molts dels seus pobles, el límit entre les dues comarques, que és, a la vegada, un límit lingüístic, és de llarga tradició; correspon als límits entre l’antiga sots-governació de Castelló o dellà Uixó i el territori governat directament des de València i al límit entre les diòcesis de València i de Tortosa.