(Catalunya, segle XV – segle XVII)

Advocació mariana, lligada gairebé sempre a una font o un pou d’aigua considerada miraculosa (Font de la Salut), que s’estengué per tota la cristiandat i pels Països Catalans, en especial del segle XV al XVII.

Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut a Catalunya, com la Salut de Sabadell, la Salut de Sant Feliu de Pallerols, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels, de Sant Feliu de Llobregat, la de Barcelona (on dóna nom a un barri), la de Sant Cristòfol les Fonts, la de Terrades, la de Sant Iscle de Vallalta, la de Viladordis, la de Tona i altres.