(Aragó, 24 abril 1086 – Osca, Aragó, 16 agost 1157)

“el Monjo” Rei d’Aragó i comte de Ribagorça (1134-37). Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’Alfons I d’Aragó, el qual morí (1134) sense descendència, després de la derrota de Fraga, i els aragonesos l’elegiren rei.

Restà aviat quasi bé sense autoritat i hagué de fugir a Catalunya. El 1135 Ramon Berenguer IV de Barcelona l’acollí a Besalú i probablement convingué amb ell un pla a seguir.

Vers la fi del mateix any, Ramir, de manera probablement anticanònica, contragué matrimoni amb Agnès de Poitiers, la qual a la fi de l’any següent li donà una filla que rebé el nom de Peronella.

Davant l’amenaça castellana, tant Ramir com els seus sotmesos, cercaren la solució pel cantó oposat: el 1137 fou convingut a Barbastre l’esponsalici de Peronella amb Ramon Berenguer IV i el traspàs de la sobirania al comte barceloní; el mateix any els veïns d’Osca juraren fidelitat a aquest; Ramir declarà nul·les les donacions fetes per ell sense consentiment del comte; i el rei traspassà a Ramon Berenguer tots els drets i prerrogatives que havia retingut, conservant, però, el títol de rei.

Després d’això es retirà al priorat de Sant Pere el Vell (Osca), on visqué encara vint anys. Poc abans de morir reprengué l’hàbit benedictí.