Arxius mensuals: Juliol de 2020

Martorell i Otzet, Vicenç

(Barcelona, 1903 – segle XX)

Enginyer militar. Fill de Vicenç Martorell i Portas i germà de Ferran.

Ha exercit diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme. Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona.

El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona.

És autor de La gestión urbanística en el orden funcional (1959), i ha col·laborat a la Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Martorell i Oller, Salvador

(la Canonja, Tarragonès, 2 febrer 1895 – Tarragona, 13 maig 1968)

Escultor. Es formà a Tarragona i a Barcelona (Llotja) i fou pensionat a França.

El seu estil té alguns punts de contacte amb l’art grec arcaic, així com certa influència d’A. Maillol.

Obtingué la medalla d’Or a l’Exposició d’Arts Decoratives de París (1925) i a la Internacional de Barcelona de 1929.

Martorell i Guinjoan, Aleix

(Reus, Baix Camp, 20 desembre 1861 – Cartagena, Múrcia, 28 desembre 1906)

Enginyer naval. Fou catedràtic de l’Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d’armament naval del seu temps.

Estigué destinat per un temps a les illes Filipines.

Escriví diversos treballs de la seva especialitat.

Martorell i de Luna, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – segle XVII)

Historiador.

Escriví una història de Tortosa, d’un escàs esperit crític, però interessant com a primera recopilació de dades, titulada Historia de la Santa Cinta (1926).

L’any següent fou canviada la portada i el títol pel d’Historia de la antigua Hiberia.

Martorell i Codina, Oriol

(Barcelona, 10 novembre 1927 – 24 agost 1996)

Director musical i pedagog. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà de Josep Maria i de Montserrat.

Fundador (1951) i director de la Coral Sant Jordi. Catedràtic d’història de la música a la Universitat de Barcelona des del 1983 (professor des del 1970).

S’especialitzà en la direcció coral i donà cursos sobre aquesta matèria a diverses ciutats europees. Fou director artístic de l’“Antologia Històrica de la Música Catalana”.

També va ser diputat al Parlament de Catalunya.

Rebé nombrosos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1984) i la medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1991).

Martorell i Codina, Montserrat

(Barcelona, 1933 – )

Cantatriu. Filla d’Artur Martorell i Bisbal i germana de Josep Maria i d’Oriol. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Lluïsa Torra i Concepció Callao, i, més tard, a Siena.

Amb un repertori molt ampli que comprèn melodies medievals, àries clàssiques, lieder i oratoris, així com les tendències musicals més avançades. Ha actuat ací i a diversos països europeus.

Ha efectuat diverses gravacions, amb una de les quals, Cançons tradicionals dels Països Catalans, ha aconseguit, el 1967, el premi d’Interpretació al Gran Premi del Disc Català de Lloret de Mar.

Martorell i Codina, Josep Maria

(Barcelona, 1925 – 28 novembre 2017)

Arquitecte. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà d’Oriol i de Montserrat.

Membre fundador del Grup R, ha desplegat una gran activitat en el camp urbanístic. Inicià la seva trajectòria professional amb O. Bohigues i amb David Mackay, amb els quals continuà fent conjuntament la seva obra.

El 1992, participaren en el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona. Ha estat sovint guardonat pel seu treball i ha rebut diversos premis FAD.

Ha realitzat també tasques en el camp de l’urbanisme, ha col·laborat en nombroses publicacions (“Serra d’Or”, “Cuadernos de Arquitectura”) i ha ostentat diversos càrrecs dins el món de l’escoltisme, procurant-ne la renovació.

Martorell de la Selva

(Maçanet de la Selva, Selva)

Poble, situat al sud-oest de la vila.

L’església parroquial (Sant Pere) havia estat possessió del monestir de Breda.

El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera.

Martorell, Simó

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Argenter. Documentat a partir del 1380, que realitzà per al comte d’Empúries diverses obres.

La seva obra més important sembla haver estat la creu de plata de la Confraria de la Sang d’Igualada, contractada el 1399 i que s’encarregà semblant a la que havia realitzat anteriorment per a l’església barcelonina de Sant Miquel.

Restà actiu fins als primer anys del segle XV.

Martorell, Josep

(Catalunya, segle XVIII)

Argenter.

Obrà el peu de la custòdia de la seu de Vic (1750), les imatges de Sant Francesc Xavier (1755) i de Sant Josep (1758) per a la seu de Tarragona (ambdués segons models de Lluís Bonifàs), i el reliquiari de sant Joan Baptista (1767) de l’església de Valls.