Arxius mensuals: Juliol de 2020

Mas i Abat, Celestí

(Igualada, Anoia, 6 abril 1819 – Cardona, Bages, març 1883)

Polític i escriptor. Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, ciutat on exercí la professió d’advocat.

Milità en la Unió Liberal, fou alcalde d’Igualada, diputat a corts, intendent de Filipines i governador civil de Granada.

Entre altres obres sobre temes d’administració oficial, cal remarcar Guía de alcaldes y ayuntamientos (1844), Manual del juez de paz (1855), Diccionario jurídico administrativo (1858-64) i Legislación de la época revolucionaria de España (1871).

Mas Riera

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de la ciutat, conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.

Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre.

El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans (sense pas a nivell) i un branc, descobert, del canal de la Infanta.

Mas d’En Bosc, el -Baix Camp-

(Cambrils, Baix Camp)

(o Mas d’Oliver)  Veïnat, al límit amb el terme de Vila-seca.

Havia format una parròquia (Santa Maria) amb els llocs o termes de Vilagrassa, Mas del Bisbe, Barenys, Mas de l’Abat, les Comes d’Ulldemolins i les Franqueses de Vilafortuny.

Mas Castellar, jaciment del

(Pontós, Alt Empordà)

Assentament ibèric. És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya.

Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10.000 m², que protegia un extens camp de sitges. Aquest habitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural (uns 2.000 m²) de traçat regular.

La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament. A més, s’hi ha documentat un taller metal·lúrgic i una capella dotada d’un altar.

Mas, Guillem de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller o donzell.

Serví amb les armes a Sardenya, on degué anar-hi pel maig de 1409, amb l’expedició de Pere Torrelles. Tornà a Catalunya pel desembre del mateix any, i fou portador de notícies sobre la situació a l’illa.

El 1413 fou el segon cap de la guarnició de Lleida, a les ordres de Riambau de Corbera, quan la ciutat resistí les temptatives de Jaume d’Urgell per prendre-la.

Mas, Bartomeu

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 1497)

Arquitecte gòtic. Nebot del també arquitecte Andreu Escuder, a qui succeí en la direcció de les obres de la catedral de Barcelona.

A partir del 1468 realitzà el claustre del monestir de Santa Maria de Jerusalem.

Dirigí al Palau Reial Major de Barcelona, diverses obres en temps del Conestable de Portugal i, fins a la mort, les de Santa Maria del Pi, on realitzà la sala capitular, inaugurada el 1486, i acabà el campanar, començat el 1379.

Mas, Antoni -abat Poblet-

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Abat de Poblet. Fou elegit el 1801, com a successor de Josep Sabater.

Era el XCVII abat de la sèrie general pobletana i el XLIII dels quadriennals.

Assumí el càrrec de qualificador de la Inquisició.

Cessà el 1804 i fou succeït per Joaquim Casanovas.

Mas, Antoni -escultor-

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Escultor i arquitecte.

L’any 1599 contractà el monument de Setmana Santa del convent de Sant Agustí de Barcelona, i el 1604 obrà el retaule de Sant Facund per a aquest mateix convent.

Juntament amb Andreu Fortunat i Peregrino, fou l’autor del retaule major de Sant Martí de Teià (1604).

A l’església del Pi de Barcelona obrà el retaule de Sant Joan Baptista (1607) i col·laborà amb l’argenter Domènec Baró en l’obra del tabernacle de Sant Ramon de Penyafort (1616).

Marzal i Bertomeu, Miquel

(Sueca, Ribera Baixa, 1856 – Barcelona, 1915)

Matemàtic. Estudià ciències exactes a la universitat de Madrid, i en fou professor auxiliar.

Guanyà la càtedra d’anàlisi matemàtica a València, i més tard passà a Barcelona.

És autor de diversos llibres de text, un dels més coneguts, traduït a diversos idiomes, és Análisis matemático.

Marzà (Alt Empordà)

Marzà

(Pedret i Marzà, Alt Empordà)

Poble i capital del municipi, situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d’aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament.

El lloc és esmentat ja el 1060.

El castell de Marzà fou adquirit l’any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes.