(Barcelona, 3 març 1845 – 5 febrer 1880)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i freqüentà el taller del gravador Eusebi Planas.

El 1863 se n’anà a París, on féu la coneixença de Thomas Couture, que li aconsellà que es dediqués de ple a la pintura. Tornà a Barcelona i viatjà sovint a Madrid, on estudià i copià els grans mestres del Museo del Prado.

Al seu taller de Barcelona féu obres d’encàrrec: temes religiosos (Sant Sebastià, Ntra. Sra. de la Salette), retrats (F. Vidal i Jevelli, ebenista) i quadres de gènere (Els borratxos, Jugadors de daus, L’hereuet, Les cartes). Féu, també, pintures murals a les esglésies del Pi i de Sant Agustí.

El seu estil, encara que molt personal i representatiu del realisme català, acusa la influència dels grans mestres espanyols, francesos i flamencs. Són ben coneguts els seus dibuixos a la mina de plom.

Rebé una proposició d’Alfons XII per ésser pintor de cambra (1877).

El seu germà fou Enric Gómez i Polo  (Barcelona, 1841 – 1911)  Gravador. Destacà en els treballs al boix. Fou un dels litògrafs més remarcables del seu temps.