(Barcelona, 21 abril 1879 – 15 octubre 1939)

Músic i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert, de Lluís Millet i de Felip Pedrell, àmplia els coneixements de composició amb V. d’Indy i d’orgue amb A. Decaux, a París.

Fou organista de l’església de Pompeia, de l’Orfeó Català i de l’Orquestra Pau Casals. Fou un dels fundadors i col·laboradors de la “Revista Musical Catalana” (1904) i cooperà a l’Obra del Cançoner Popular.

Exercí la crítica musical a “La Vanguardia” i escriví els poemes corals Arca de Noé (1913), Nit d’abril; Cantes religiosos (1914), amb text de Jacint Verdaguer, per a veu i piano, i Cançons populars (1918), per a cor mixt.

També és autor d’obres simfòniques i de cambra i de l’estudi Chopin: sus obras (1913).