(Reus, Baix Camp, 6 abril 1879 – Cambrils, Baix Camp, 17 gener 1958)

Dirigent socialista. Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona. S’uní al socialisme de molt jove i es relacionà estretament amb els grups socialdemòcrates d’Anglaterra, Alemanya i França, llocs on residí.

Tornà a Barcelona el 1908 i aviat inicià la reorganització de la Federació Socialista Catalana. Fundà, amb Josep Comaposada, “La Internacional” (1908-09). Fou membre del comitè que declarà la vaga general a Catalunya que desembocà en l’anomenada Setmana Tràgica (1909).

Exiliat a París, quan tornà (1920) treballà de funcionari a Madrid, on fou col·laborador de Largo Caballero. El 1937 fou ministre plenipotenciari de la República a Berna. Després de la Guerra Civil s’exilià a l’Amèrica del Sud. Tornà a Catalunya el 1950.

És autor d’El socialismo y el conflicto europeo (1915), La Organización Internacional del Trabajo (1929), La cooperación: su porvenir está en las Américas (1943), entre altres obres.