Exposició Internacional de Barcelona -1929-

(Barcelona, 20 maig 1929 – 15 gener 1930)

Segona exposició de mercaderies. Celebrada per iniciativa de l’ajuntament, amb l’objectiu de solucionar els greus problemes d’atur laboral que patia la població barcelonina i d’iniciar una certa expansió per tal de sortir de la recessió econòmica dels anys 1920.

El certamen va suposar un greu endeutament per a la ciutat, però, d’altra banda, va determinar la urbanització de la zona de Montjuïc, on s’edificaren els palaus i pavellons per allotjar-hi la mostra.

Artísticament, l’Exposició significà l’exaltació de l’arquitectura monumentalista, com el Palau Nacional, els d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia, obra de Puig i Cadafalch, les fonts lluminoses projectades per Carles Buïgas, el Poble Espanyol de Miquel Utrillo i Xavier Nogués, el pavelló d’Alemanya, de Mies van der Rohe, l’Estadi, projectat per Pere Domènech i Roura, etc, que juntament amb la construcció del ferrocarril metropolità van atreure una important massa de mà d’obra immigrant d’arreu de l’estat.