(Barcelona, 25 novembre 1848 – Blanes, Selva, 1928)

Advocat, economista i polític. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà d’Antoni.

Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914).

Fundà a Barcelona el diari “La Protección Nacional”, dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana.

Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario (1925).

També fou germà seu Ramon Elias i de Molins (Barcelona, 1 juny 1853 – 27 octubre 1914)  Metge. És autor d’obres mèdiques.