(Països Catalans, 1913 – 1932)

Reunions professionals de metges.

El primer congrés (Barcelona, juny 1913), que aplegà més de 500 participants, fou organitzat per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats. Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos.

El segon (Barcelona, juny 1917) fou presidit per Joan Freixas i Freixas. Hi foren tractades quatre ponències: règim alimentari, càncer, endocrinologia i anestèsies locals, i hom celebrà una exposició bibliogràfica, inventariada en una Bibliografia Medical de Catalunya.

El tercer congrés (Tarragona, juny 1919), fou presidit per Josep M. Roca i Heras. D’aquest congrés sorgí el Sindicat de Metges de Catalunya.

El quart congrés (Girona, juny 1921), fou presidit per Josep Pascual i Prats; hom hi estudià dues ponències.

El cinquè congrés (Lleida, juny 1923), presidit per Josep Tarruella, s’ocupà de la litiasi biliar i de les hemorràgies cerebrals.

El sisè congrés (Barcelona, juny 1930), fou presidit per August Pi i Sunyer.

El setè congrés (Palma de Mallorca, juny-juliol 1932), fou presidit per Joaquim Trias.

A partir del vuitè congrés foren anomenats Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana.