(Tarragona, vers 1360 – Constança, Alemanya, 25 maig 1417)

(o Queixal)  Religiós mercedari. Doctor en dret i en teologia.

Fou ambaixador d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança (1416). El rei Ferran I d’Antequera el nomenà conseller i li confià importants missions prop dels reis de Castella i de Fes, del papa Benet XIII i de l’emperador Segimon.

Entre les obres que va escriure cal esmentar De Unione Ecclesiae, La hermosura de su esposo Cristo, De las verdades de la Iglesia Católica, Rosa ad auroram, etc.